El rescat a una cavitat submarina de Capdepera d'un submarinista ha generat gran quantitat de comentaris i discussions als ambients relacionats amb l'espeleobusseig i les coves en general. Aquestes reflexions han transcendit al carrer i als mitjans de comunicació. Davant aquests fets i amb l'esperança de millorar els rescats en el futur, la Federació Balear d'Espeleologia vol expressar la seva anàlisi:
1) Expressar l'alegria de la FBE pel rescat amb final feliç del bussejador.
2) Confirmar que membres de la FBE, un dels quals havia localitzat i desencaixat de les parets el cos de l'espeleobussejador Carlos Pérez l'agost de 2002 a la cova de sa Punta des Moro (cala Magraner), assabentats pels periodistes de l'accident es van posar en contacte el dia 12 d'octubre amb la Guàrdia Civil per oferir-se a col·laborar amb la recerca i van tornar a telefonar el dia 13 amb el mateix oferiment. Inexplicablement no van obtenir resposta.
3) Explicar que la FBE compta amb espeleòlegs especialitzats en l'exploració, topografia i documentació de cavitats subaquàtiques de gran complexitat i recorregut (a Mallorca es troben les cavitats subaquàtiques de major recorregut de l'Estat Espanyol que han estat explorades, topografiades i estudiades per ells).
4) La cavitat (cova J-1), està inventariada i se considera de dimensions modestes i poc complicada, encara que perillosa per la presència de sediment. La FBE també tenia al seu poder una topografia simplificada de la cova i la constància per part de bussejadors de la presència de cambres d'aire al seu interior, tal com va aparèixer publicat al diari El mundo el dia 13 d'octubre.
5) La primera pauta del protocol a seguir en un rescat d'espeleobusseig és posar-se en contacte amb bons coneixedors de la cavitat i amb espeleobussejadors experimentats i demanar totes les característiques que es coneguin de la gruta.
6) La segona pauta del protocol a seguir en el rescat és revisar, si es té constància de la seva existència, les cambres d'aire que es localitzen a la cavitat. No s'ha d'ajornar la recerca dels escafandristes sense haver revisat aquests espais. A una cavitat no té sentit suspendre la recerca del bussejador per ésser de nit a l'exterior.
7) En el cas d'aquest rescat en qüestió, de no haver pogut sortir fora de l'aigua l'escafandrista podria haver mort d'hipotèrmia en 25 hores d'espera dins l'aigua, especialment als mesos d'hivern. La rapidesa en la recerca de supervivents a les cambres d'aire és primordial, de no trobar-se en aquests espais sols es pot esperar trobar un cos inert.
8) La necessitat d'establir un marc d'actuació i un protocol en accidents d'espeleobusseig davant l'increment de practicants d'aquesta activitat i la complexitat i gran recorregut d'algunes cavitats de Mallorca.
Federació Balear d'Espeleologia. Per més informació: 971205276 (Xisco Gràcia. Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.