El silenci

La Naturalesa i la Vida van juntes i res les podrà separar. En la vida tot és efímer i res està clar. Ella ens envolta i ens fa rodar sense un rumb fix, ni molt manco clar. Es pot controlar la vida? Pregunta senzilla amb mil respostes per contestar i cap d'elles certes per tothom aprofitar, ja que del principi fins al final, no es comporta amb tot ésser viu per igual. No és justa, ni injusta, ni trista... ni alegra... Ella ens va marcant el rumb, i poca gent li fa cas, i molts són els que prefereixen provocar-la i a tots els altres fora escrúpols involucrar, per sentir-se poderosos fent creure que la poden controlar. Tot poderós és corrupte i l'honradesa li fa mal, ja que la Saviesa, la Història, i la pròpia Natura són presentades com una cadena del Mal, per tot opressor maligne que, sabent-les alliberadores de tot ciutadà oprimit o enganyat, en fa així fems i fum per espantar-les del seu abast. I de bades ho intenta el comdemnat... Però la Vida és Saviesa i tard o d'hora contra ell es tornarà donant-li una lliçó magistral, posant-ho tot al seu lloc i a les hores podrem viure en pau. O tal volta li mancaran forces i ja no ho podrà arreglar. Bé faria la gent del poble si li donés una mà, posant al poderós a retxa tot dient-li amb valentia, fort i clar: per aquí, no passaràs! Se senten veus solitàries i mirades de complicitat, però... On és la gent? Què fa tothom tan callat? El silenci és la resposta d'un poble debilitat per tanta mentida contínua, per tanta provocació manifesta, per tanta corrupció moral i cultural, per tant poca estima de la pròpia identitat. Què espera la «pacífica» oposició? La revolta del Poble? Perquè tard o d'hora acabarem tots emprenyats, i a les hores ja serà massa tard, fins i tot per a ells.