Sr. director:
Potser no hauria d'escriure aquestes línies, però hi ha qualque força prou forta que m'hi obliga, malgrat la meva aversió a fer-ho.
Llegint el diari, ens adonam que els articles d'opinió i les anomenades cartes al director estan cuinades amb els mateixos ingredients de fa 15 anys. Totes llevat d'una. La de l'escriptor Llorenç Capellà. Aquest personatge, com molts d'altres que conec, deixa ben palès que ja està cansat de seguir escoltant i presenciant la mateixa «comèdia dels errors» que pareix que no s'hagi d'acabar mai. Si vàreu anar a la concentració convocada per l'OCB, poguéreu constatar un dels fets que recrea l'escriptor abans esmentat al seu escrit que duu per títol «Cívicament i respectuosament», publicat aDiari de Balears dia 13 de gener. Es tracta de la palpable manca d'esperit reivindicatiu, malgrat que totes les aparences ens enganin fent veure el contrari. Uns miraven les palmeres, d'altres esmolaven la garrova amb qualsevol cosa, d'altres tenien aquell aire d'absència que fa moure el cap en les més diverses direccions i d'altres, pocs, intentaven escoltar la sempre estimada lectora del manifest. I no és que cap dels assistents no estigués interessat i implicat en la temàtica concentrativa; més aviat tot el contrari. És tanta la força interior que han abocat en el tema, que ja l'han esquinçada massa per exterioritzar-la.
Parlava jo amb un conegut de més de 50 anys i em comentava que ja estava indignat. Mentre em deia això, jo desesperava veient-me a mi mateix amb 50 anys tenint la mateixa conversa amb un jove de devers 30. No sé si l'exposició és prou explícita, però el bri d'esperança engreixa un poquet en llegir Capellà. No estic del tot segur que la culpa, «si és que hi ha cases d'algú», sigui propietat de l'OCB. Però el fons de la idea és el mateix. Si continuam d'aquesta manera cívica i respectuosa davant els continus atacs prou irrespectuosos i d'un civisme virtual i dubtós, per ventura hauré de mantenir aquella conversa amb un jove quan jo ja no ho sigui tant... per desventura, potser ja no farà pas falta.
Salut!
Pep Camanegra. (Rebuda per e-mail).
