El Sr. Roman Piña Homs, veí d'Esporles i no sabem quantes coses més, s'està fent gran. Se'l nota abatut i cansat, també indignat, perquè els valors de la convivència familiar, nacional o internacional, han sofert un greu retrocés degut a l'ensorrament de l'ordre educatiu. Enyora aquells temps en què la mà dura i la disciplina més estricta ajudaven a forjar els homes del futur i per això renya els pares dels joves d'avui per haver abdicat en les seves responsabilitats educatives. Fins i tot reclama una reacció enèrgica en aquest sentit als polítics del seu entorn ideològic i confessa sense embuts que Jaume Matas és l'última esperança blanca.
Però com era d'esperar, identifica intolerància amb nacionalisme i banderes catalanes (que no amb espanyolisme i banderes espanyoles) i mala educació amb al fet de ser gent d'esquerres. Com per art de màgia, acaba parlant del lloc en «donde vivo», (viure-hi no vol dir estar-hi integrat i informat, malgrat que el PP el fes pregoner de les darreres festes patronals) que no és altre que Esporles, i d'un Casal de Joves que és propietat de les monges franciscanes i on a més de dur-se a terme tot un seguit d'activitats que ell desconeix hi ha unes banderes penjades que el molesten, que sempre l'han molestat. Des de l'Associació Vilanova volem fer saber a aquest il·lustre veí tot un seguit de qüestions.
Efectivament el Casal és propietat de les monges, però aquestes el tenen cedit per un període de cinc anys a la nostra Associació i als Joves de Tramuntana. Malgrat les seves deficiències, és aquest un espai que ha dut a terme moltes «mogudes» i totes elles populars i solidàries. Durant tota una sèrie de Nadals s'han recollit joguines i botelles de cava adherint-nos a un programa organitzat per Cáritas. Els joves que tanta nosa fan a aquest senyor organitzen cada any unes matances i conviden el poble a gaudir d'unes sopes fruït de les excel·lències d'un porc que ni és nacionalista ni d'esquerres. A més de dur a terme tot un seguit d'activitats programades, estan ajudant en la rehabilitació de l'ermita perquè sigui un lloc per a tots i no per a alguns privilegiats, i assumeixen la responsabilitat d'un Esplai per a nins i nines de totes les edats i procedències. La casa és també la seu del grup de dimonis Bocsifocs i del grup de teatre Això no té nom, que hi du a terme els assaigs i que fins aleshores no s'ha destacat precisament per muntar obres de caire catalanista. A la casa també hi tenen cabuda les exposicions i les xerrades de qualsevol mena, les jornades de cinema i les trobades amb gent d'altres països i cultures. Els joves que tant de fàstic fan al Sr. Pinya són els mateixos que ajuden el rector a confeccionar el betlem a l'església o que participen en la infraestructura necessària per al viacrucis que la Confraria de Sant Pere fa dos anys que organitza pels carrers de sa Vilanona.
Faci'ns un favor. Sr. Piña: faci una volta pel poble que desconeix i demani als pares dels joves del seu àmbit ideològic què fan els seus fils per mantenir els valors de la convivència i de la tolerància. Segurament li respondran que no tenen temps a perdre, perquè estan organitzant una festa per a benefici propi o qualsevol altra injustícia d'aquesta mena. En definitiva, pels joves cadells de la dreta, la resta no té importància. Però això sí, ells no fan volar banderes catalanes.
Associació Vilanova. Esporles. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.