Qui ens defensa?

L'abril del 2003 els diaris informaven sobre la quarta conferència ministerial europea per a la protecció dels boscs, que es realitzava a Viena. El Fons Mundial per a la Natura va distribuir un estudi sobre l'estat dels boscs a la Mediterrània i la imatge que en donaven era deplorable.

A Itàlia, les infraestructures turístiques han fet malbé boscs protegits dins parcs nacionals. A Grècia es preparaven lleis de canvi d'ús del sòl que farà urbanitzables boscs mediterranis importants. Turquia crea una nova llei que legalitzaria les urbanitzacions en zones de bosc oficialment protegits. Aquestes polítiques convertiran en urbanitzables o urbanes milers d'hectàrees de zones boscoses protegides.

Els diaris informaven també de la crítica del Fons Mundial per a la Natura sobre la tendència a Europa d'invertir les legislacions proteccionistes dels darrers decennis.

Els qui volem creure que els estaments europeus emparen la defensa de la protecció de la Natura ens ho hauríem de començar a replantejar. Potser l'esforç que implica la lluita i la defensa del nostre territori, de la biodiversitat dels seus boscs i la qualitat de vida que ofereixen, haurà d'anar també dirigit contra l'aparell burocràtic i decisiu dels estaments europeus, sobretot de la Comissió i no tan sols contra la política dels governants més directes.

No poden quedar en paper mullat o en motiu de burla els treballs de científics i polítics honestos que durant anys i en base a estudis de tota solvència crearen l'entramat directiu que podria permetre una protecció efectiva dels darrers boscos mediterranis. No es pot admetre que la Comissió Europea accepti autopistes o túnels que passin per sobre o per baix de boscs protegits. No és així com es conserven els boscs. Cal estar de part dels defensors i no dels agressors. Cal escoltar els arguments dels que estan en contra d'aquestes infraestructures i dels que hi estan a favor emprant la balança de la legislació mediambiental i de la filosofia dels tractats en termes de sostenibilitat i avaluacions dels impactes ambientals.

El fet insular tan condicionador de la dinàmica evolutiva de la biodiversitat i de la sostenibilitat s'ha de tenir en compte i Europa ho obvia de manera irresponsable, cal fer-los-ho saber.