Llorenç Riber ens descriu al seu llibre La minyonia d'un infant
orat les primeres imatges de Campanet que varen veure els seus ulls
d'aquesta manera tan poètica:
«Un onatge de turons suavíssims, amb cabellera de pins que
anaven en rost a morir en la planura granívola, vestida
d'ametllers, de figueres i garroverals. Una trama de caminois bruns
i fressats que anaven a perdre's com rierols eixuts i torts en la
carretera reial, igual i blanca [...]».
Si bé la postal que es pot contemplar actualment a la zona de
Campanet ja no és tan idíl·lica com ens deia Riber, ara és a punt
d'empitjorar brutalment ja que, si les coses no canvien, aviat
aquella carretera serà una immensa autovia, els caminois es
convertiran en grans rotondes i carrils d'accés, i els turons
esdevendran grans ponts d'asfalt que fins i tot impediran que
Campanet i Búger es vegin les cares.
No és que la majoria de campaneters no siguem conscients del
problema que hi ha a la carretera d'Inca a Alcúdia i no vulguem que
s'hi posi solució, simplement pensam que hi ha alternatives a
l'autovia que no suposarien un impacte ambiental tan bestial, una
expropiació de terres tan elevada, ni una despesa tan important per
a tots els mallorquins. El que nosaltres proposam és que es
desdobli l'actual carretera, la solució més idònia i sostenible.
Pensem que una vegada feta l'autovia ja no es podrà tornar enrere i
que, a poc a poc, el petit tros de Mallorca que encara ens queda
viva s'anirà omplint d'asfalt.
Maria Magdalena Pons i Tugores. (Rebuda per e-mail).
Per una Mallorca més ben protegida (i II)
Què n'hem de dir d'aquest altre projecte substitut que, segons
s'afirma, afecta els banys d'aigües termals de sa Font Santa?
Hem de recordar que el Consell de Govern de dia 28 de juliol de
l'any 2000 va aprovar que els espais des Trenc i es Salobrar de
Campos -a l'interior dels quals es troben aquestes instal·lacions
privades d'aigües termals- passaven a integrar-se dins la xarxa
europea Natura 2000. Es tracta d'unes instal·lacions situades dins
un lloc d'interès comunitari europeu, dins una zona europea
d'especial protecció per a les aus, dins una àrea natural
d'especial interès per a Europa. Amb la normativa vigent, quina
autoritat pot esdevenir competent per autoritzar obres d'ampliació
o de modificació de les construccions existents en una zona de tan
alt grau de protecció?
Ni l'Ajuntament de Campos, ni el CIM, ni el Govern no poden
actuar contra la llei. Poden afanyar-se a modificar-la, sí. Però
sempre n'hauran de donar les explicacions pertinents a la
ciutadania, si volen actuar democràticament.
Hauran d'explicar -també als nivells institucionals comunitaris
europeus- per quins motius volen modificar unes lleis que
protegeixen aquest territori. Quin interès tenen a promoure i
acceptar l'inici d'un tràmit orientat a modificar aquest alt grau
de protecció. Quina casta d'interessos hi volen defensar, de
caràcter públic o privats?
En ser unes obres que afecten diverses àrees de l'acció de
govern, toquen molt directament l'àrea sanitària: cures
terapèutiques en banys d'aigües termals. S'haurà d'aclarir, per
exemple, si queden o no queden incloses dins l'àmbit d'aplicació de
la Seguretat Social, per al conjunt de la ciutadania, o si solament
queden reservades a la gent que se les pagarà de la seva pròpia
butxaca.
Des d'Esquerra Republicana, continuam considerant que val la
pena treballar intensament per protegir i conservar el nostre
territori; molt més que per construir-hi i destrossar-lo.
Continuam formulant preguntes parlamentàries a la Cambra
europea, perquè hi quedi ben aclarit tot allò que hi ha qui
s'afanya a presentar-ho en embolics massa embullats.
Com hem fet amb la zona de Campos, també volem saber si les
modificacions del pla director sectorial de carreteres que ha
emprès el Consell de Mallorca són conegudes per la Comissió
europea; si aquesta té previst d'emprendre-hi cap casta d'acció o
iniciativa; i si comparteix amb nosaltres l'opinió segons la qual
es tracta d'un pla que comporta una agressió i un atac directe al
Tractat de Niça.
No s'ha d'oblidar que són unes modificacions que permeten
construir, a l'illa de Mallorca, una autovia d'Inca a Manacor; dues
autopistes d'Inca a sa Pobla i de l'Arenal a Llucmajor; l'ampliació
d'un tercer carril a l'autopista de Palma a Inca; l'ampliació del
segon cinturó de Palma i el desdoblament de la carretera de Palma a
Manacor. Quasi res. Així i tot figura al BOIB 141 de dia 11
d'octubre passat, i no s'hi considera necessària cap mena
d'avaluació d'impacte ambiental!
Dimarts, dia 25 de novembre, festa de Santa Catalina i Dia
Internacional de Lluita contra la Violència masclista, un bon
grapat de gent mallorquina farem costat a l'eurodiputat d'ERC,
Miquel Mayol. Ens farem presents a Brussel·les, on feim comptes
lliurar la nostra denúncia expressa davant la presidència de la
Comissió Europea, com a continuació de la sèrie de preguntes
parlamentàries que ja hem presentat a la Cambra europea. Tenim el
ple convenciment de ser-hi ben rebuts:
«Mallorca serà esquerra o, com diuen, no serà. I serà
republicana, si amb Europa vol estar. I ha de ser ben catalana, si
en aquest món vol pintar qualque cosa molt més sana que ser un
apèndix castellà».
Cecili Buele i Ramis, secretari d'Organització d'ERC a Ciutat de
Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.