El problema està en la incapacitat per admetre que el nostre estimat mallorquí és simplement una variant dialectal de la llengua catalana. Per desgràcia, encara és molt freqüent escoltar al carrer frases com: «ens volen imposar el català» o «perquè no ensenyen el mallorquí». Deixem-nos de simplismes. Aquí ningú vol imposar res, ni molt manco! Es tracta que actualment compartim una llengua amb altres territoris vinculats a nosaltres històricament; és innegable el passat comú que tenim amb Catalunya i València. Per aquest motiu, hem de defensar aquesta llengua comuna que ens uneix i que és la principal mostra d'identitat de la nostra cultura.
Estimats amics, han escoltat vostès un habitant d'Andalusia reivindicar l'andalús com a llengua pròpia i diferent al castellà de Madrid? Segur que més d'un es posaria les mans al cap en sentir-ho. Així doncs, apliquem aquest cas a la llengua catalana. Exposades aquestes raons preguntem-nos:
Per què no acceptem d'una vegada que el català, valencià, mallorquí, rossellonès, alguerès... formen en conjunt la llengua catalana?
D. Jiménez i T. Oliver, rebuda per e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.