Xafogor a l'Hospital

Dilluns 21 de juliol. Em dirigesc a visitar la meva àvia ingressada a l'Hospital General de Palma. És una sufocant tarda de calor i l'Illa sencera sofreix una apagada total. Un, en la seva ingenuïtat, dóna per fet que un hospital d'aquestes característiques, (i més últimament, que ha estat destinat a «aparcar» malalts ancians i/o crònics) disposarà d'un generador d'emergència per fer front a les ja tradicionals apagades amb les quals Gesa/Endesa ens «obsequia» cada estiu. Si disposen de generador, aquell dia no funciona, així que en arribar em top amb una escena vergonyosa i intolerable: els malalts i els seus familiars abandonen les seves habitacions i busquen anguniats el poc aire que corre pel passadís, mentre els malalts comenten entre si el que els costarà reprogramar les màquines que han vist interrompuda la seva funció. Una estampa de l'«Espanya va bé» del segle XXI. Dues hores, 120 sufocants minuts sense llum que van poder ser letals per a malalts tan ancians i debilitats. Unes persones que van cotitzar tota la vida a una Seguretat Social que ara no sembla tenir mitjans per cobrir el servei més elemental. Mitjans dels quals sí que disposa el Govern per enviar més de mil soldats a l'aventura neocolonialista i de rapinya d'Iraq. Les responsabilitats, ja ho sabem, brillaran per la seva absència en una classe política en què abunden els professionals del «jo no he estat». Els del Pacte llançaran la culpa al nou Govern, aquest a les rèmores del Pacte i entre tots ens marejaran a tots.