TW
0

Sr. Jaume Matas:

Em dirigesc a vostè amb una sol·licitud. Me n'he temut que el meu fill necessita estudiar a l'escola dels jesuïtes.

M'explicaré. Fa uns anys pensava que no havia de ser així, que l'ensenyament públic era el més desitjable per a ell. Però resulta que m'ha sortit un tarambana, als seus 14 anys.

Jo, en el meu liberalisme i progressisme, pensava erròniament que l'al·lot s'educaria correctament, i resulta que s'ha fet amb una colla de personatges tan «indesitjables» com ell: tots xerren malament, contesten i just pensen a sortir a encalçar ninetes. Fer-lo estudiar és un suplici, i aquests anys ha aprovat perquè, supòs, els mestres se'l volen llevar del damunt. És un desastre, en una paraula.

Per això, he pensat que el que li fa falta és «mano dura», com deien fa un temps, o allò de «la letra con la sangre entra», que també. M'he informat i m'han assegurat que el millor col·legi per solucionar aquest conflicte és el de Monti-sion, és a dir, el col·legi dels jesuïtes, que és concertat, com vostè sap.

Si fos de pagament no hi hauria problema, ja ho sé, però ara, i en ser concertat, la qüestió és molt complicada, gairebé impossible. Per aquest motiu em dirigesc a vostè, per saber si la lliure elecció de centres, que vostè propugna, farà possible que l'al·lot pugui estudiar als jesuïtes. A l'espera de les seves notícies, i amb el desig per endavant de donar-li el meu vot, el saluda ben atentament,

J.F. Calafat. (Rebuda per e-mail).