Opinió | Cartes al director

El lladre de Bagdad

11/04/03 0:00

Començaren dient que el tirà era un «mal bitxo», tant que era capaç de llançar contra nosaltres les armes de «destrucció massiva» que ja havia llançat contra els seus, però l'únic que vam veure era que el lladre tenia armes de tan «massiva destrucció» com les que preteníem trobar i no trobàrem.

Va dir el lladre que el tirà era tan pervers que era necessari un alliberament del seu poble. Però no vam veure un poble alliberat, sinó humiliat pel continu llançament de bombes que no distingien entre civils i/o militars. Eufemísticament anomenàrem aquests civils morts «danys col·laterals».

Es vanagloriaren de dir que la seva no seria una guerra pel petroli, però encara no finalitzada aquesta ja es repartien entre els vencedors el botí generat per les runes d'aquella civilització.

Trist botí és el del lladre que «sord» a l'opinió pública trepitja nins i ancians per aconseguir mitjançant aquest sistema el preuat tresor emmagatzemat pel tirà d'un poble incapaç de dirigir el seu destí.

Robert Aznar Fernández. Rebuda per e-mail.