No a la guerra!

L'atemptat de les torres bessones va ser una salvatjada. Tothom ho va entendre així. Encara estàvem tots consternats quan ens digueren que el màxim responsable d'aquell crim era un tal Bin Laden, i ho vàrem acceptar sense demanar cap prova perquè tots necessitàvem respondre moltes preguntes. Poc després sabérem que el tal Bin Laden estava amagat a l'Afganistan i que aquest país estava governat pels talibans. Els talibans, segons poguérem saber, són un grup de fanàtics islàmics, amiguets de Bin Laden, que havien estat entrenats pels EUA per combatre els soviètics. Es veu que feia anys que feien mil barbaritats, però això de ser amic de Bin Laden, era la gota que vessava el tassó. No vàrem demanar cap més explicació. Estàvem del tot convençuts que l'única manera d'acabar amb el tal Bin Laden i els seus col·legues talibans era bombardejar l'Afganistan i que no calia passar pena per la soferta població civil perquè, pobrets, després de vint anys de guerres ja hi estaven avesats. Bombardejàrem l'Afganistan i enderrocàrem el règim talibà. Guanyà la democràcia i aqueixes coses i, a més, sembla que hem fet, o que fem comptes fer, un oleoducte per transportar el petroli i altres inversions importants i necessàries per reconstruir el país. No sabem encara quanta gent va morir durant els bombardejos, però estam convençuts que, els qui hi viuen, estan millor que abans. Del tal Bin Laden, aquell tan pervers, no n'hem tornat a saber res. També sabem que és viu si no és mort i que és més mal de trobar que en Wally. No estam del tot segurs, però pareix ésser que, tot i les barrabassades que diu, en Bin Laden ja no és la causa de tots els mals. Ara el més pervers de l'univers és un tal Saddam Hussein. Aquest Hussein és el cabdill d'Iraq i diuen que, quan allò de la guerra contra Iran, era amic dels americans. En acabar la guerra amb l'Iran va envair Kuwait i això ja no els va fer cap gràcia als ianquis. En aquella ocasió no vàrem pensar fer caure el règim dictatorial ni reconstruïrem el país i, és clar, ara resulta que hem de tornar per instaurar la democràcia, fer inversions i coses per l'estil. Així les coses, no ens queda altre remei que bombardejar de bell nou l'Iraq, però tampoc no hem de passar pena perquè la soferta població civil ja fa anys que es mor de gana, així que tampoc no els ve d'aquí. Ja sé que és casualitat, però diuen que a l'Iraq també hi ha petroli i un tal Bin Laden.