La guerra iraquiana ja és aquí

Perquè obrís el meu cap i el meu cor, malgrat les meves febleses. Perquè avui dia lluitem a un costat o l'altre. Però aquest no és el camí, sinó que cap d'ells té raó... Ni un és un sant ni l'altre un dimoni, per això cal lluitar a favor de la veritable pau. I la guerra no hi és només, a l'Iraq, ni als Estats Units. És ben a prop nostre.

Els diaris diuen que és pel petroli, l'or negre sobre el qual vivim la prosperitat del món modern. Però aquest vedell d'or demana també els seus sacrificis. Morts a les carreteres, morts per la contaminació, i la destrucció de la naturalesa que ens permet viure. Molts estem disposats a pagar la factura que provoca tot allò que depèn d'aquesta matèria primera.

El plàstic, o el cotxe mateix, per exemple. Fins avui dia, no m'he adonat de la trascendència d'una cosa tan senzilla com anar en bicicleta, o a peu, potser.

Perquè es pot arribar a tot arreu d'una altra manera, perquè podem compartir els vehicles, perquè si tenim dos cotxes en podem vendre un, perquè podem anar en bicicleta o a peu, perquè podem treballar i viure al costat, perquè podem comprar a la plaça, al mercat o a la botiga del costat, perquè podem!!! ¿Per què volem fer dejuni per evitar la guerra?, ¿per què demanem als polítics que facin això o allò, a favor o en contra?, ¿per què fem manifestacions sorolloses? Si al capdavall es tracta de fer dejuni del cotxe privat 'si al capdavall està a les nostres mans!, si al capdavall la manifestació més sorollosa és un motor de gasolina apagat 'Per això, allò que demaneu als articles del diari: abandoneu aquells costums que ens porten a la guerra, allò que podem deixar enrere, i mirem pels nostres fills i pel nostre món, ara i aquí.