Contrastar és bo Sr. Mendiola!

Apreciat Sr. Mendiola: referent al comentari fet per vostè al seu article dominical del 26—01—03 al Diari de Balears, del qual m'honra ser lector, em permeti puntualitzar—li una cosa (li assegur Sr. Mendiola que mai he entrat en el joc de contestar públicament a algú, però ara em veig amb l'obligació de fer—ho, perquè «qui calla otorga»): El personatge de Madò Pereta No ha estat mai rapinyat, ni robat, ni plagiat a ningú! La seva insistència a atribuir—me aquesta malifeta (no és la primera vegada) desig que no tengui res a veure amb la seva amistat personal amb la companyia Diabéticas Aceleradas (companyia que admir per la seva tasca teatral) perquè no cal pensar que sigui això el motiu del seu equivocat comentari, ni a cap obsessió freudiana,... Pel que fa a la creació d'aquest personatge, aquesta consta no tan sols a la premsa més seriosa sinó que hi ha testimonis de com es creà, qui el creà i a on es creà aquest meravellós personatge. Personatge del qual estic molt orgullós perquè és totalment meu. Per una altra vegada li agrairïa que quan algú li doni una pseudopinió o pseudoinformació la contrasti amb l'altra part (crec que això és bo pel món de la informació). Sense res més a dir—li referent a aquest tema li agraesc moltíssim la seva visita al meu camerino després de venir a veure la meva funció de «Conferència sobre els danys que produeix el tabac» d'Anton Chejov, coproducció de la Fundació Teatre Principal i La Lluna de Teatre, i els seus comentaris referents a ella. Sincerament moltes gràcies.