L'aparició del cadàver de Dónovan, el nin de 13 anys del qual no
se sabia res des de feia onze mesos, m'ha fet pensar molt en l'any
que hem passat els amics i companys d'Ana Eva, la professora de
Palma desapareguda en misterioses circumstàncies l'octubre de
2001.
Ben igual que ha hagut de fer la família de Dónovan, nosaltres
també vàrem haver de lluitar perquè la cercassin, insistir perquè
es barrejassin totes les possibilitats i vigilar perquè es
dedicassin tots els esforços i recursos necessaris, aquells que
pagam amb els nostres imposts i que en bona teoria han d'estar al
nostre abast en situacions tan doloroses com aquestes.
Nosaltres encara no sabem res sobre què o qui va fer
desaparèixer la nostra amiga. Els familiars d'en Dónovan, encara
tampoc. Però ara almanco sí saben que les despulles mortals del nin
de Guadalajara es trobaven a 300 metres de ca seva, en un lloc que
havia estat explorat «de manera superficial».
Enrere queden les investigacions que apuntaven a la intenció del
nin de partir cap a ca la seva padrina a Vallecas i les pistes
seguides per la policía i la Guardia Civil de més de 80 telefonades
que situaven en Dónovan, «amb certa credibilitat», en diferents
punts de Madrid, juntament amb la dotzena de suposades gravacions
amb la imatge de l'al·lot.
Personalment, com a company de feina de n'Ana Eva i amic seu de
la infància, em sent molt identificat amb la indignació mostrada
aquests dies pels familiars d'en Dónovan.
Els amics de n'Eva també hem hagut de sentir moltes bajanades
relacionades amb la seva desaparició. La darrera, que ella és a
Catalunya perquè una perruquera l'ha pentinada un parell de
vegades. Si n'Ana Eva s'estàs passejant per Cardedeu,
tranquil·lament, i a més, anàs a la perruqueria, per què no la pot
trobar ningú?
No és just que desaparegui una al·lota de 27 anys i que es
dediquin més esforços a intentar fer que això pot ser ben normal, a
intentar donar una imatge distorsionada del que ha passat, en lloc
de moure cel i terra per trobar"la.
Què ha passat amb la vida d'Ana Eva?
Joaquim Domènech. (Rebuda per
e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.