La Llei, en un sistema democràtic, és l'expresió més clara de la
plasmació a la vida quotidiana de la voluntat popular. Donada la
impracticabilitat d'un sistema directe de presa de decisions, és
lògic que aquestes es duguin a terme de la mà d'uns representants
que el poble ha escollit lliurement. Aquests representants tenen
com a funció principal fer possible decisions polítiques en
benefici d'una majoria sense menysprear o discriminar les minories.
L'exercici de la democràcia és aquest i es veu reflectit a la vida
real amb l'aprovació de lleis que atorguen drets i deures als
ciutadans. Les decisions polítiques en representació d'una majoria
i recolzades en el principi de legalitat no tenen perquè ser sempre
acatades sense discussió.
És clar que la il·legalització d'un partit és una decisió, si
més no, polèmica ja que al ser un partit polític, té votants que
l'emparen i és la veu d'un grup de gent. En principi doncs, no és
correcta la fulminació d'un partit perquè és la manera que té un
sector de la societat de defensar els seus interessos.
El cas de Batasuna es podria entendre com excepcional a aquesta
regla perquè s'ha intentat demostrar la seva vinculació amb ETA
insistentment fins que s'ha aconseguit. Ens ha quedat clar a tots
que alguns dirigents d'aquest partit han format part de la banda
terrorista i que fins i tot han estat militants en actiu del grup.
Algú dubtava que això no fos així? Una societat creada a partir de
principis democràtics ha d'afrontar els problemes des de la Llei,
però no aprofitar-se d'ella per resoldre'ls.
A Irlanda del Nord el problema és ben diferent i, per tant, és
difícil fer un paral·lelisme, però podem simplificar el conflicte
fins a trobar-hi punts en comú: a) hi ha un conflicte armat. b) hi
ha un vessant polític. Allà la violència s'ha intentat
contrarrestar de totes les maneres. Contra el terrorisme lluitava
l'exèrcit, però en cap moment es va pensar il·legalitzar la
ideologia entorn a la qual es generava la violència. Aquesta mesura
és inútil. Les ideologies no moren prohibint-les, ans al contrari,
es reforcen; a més si hi ha un grup de gent entorn a uns principis
polítics s'ha de respectar i se'ls ha de permetre tenir veu
pública. Des d'un punt de vista objectiu, la solució al problema és
incongruent perquè no el soluciona. La dissolució de Batasuna no
provoca l'eradicació de la violència terrorista, només tapa, amb el
vel forçat de la legalitat, l'expressió pública d'una ideologia amb
la qual estarem o no d'acord però que deixa palès el que pensa un
20% de la població basca.
L'única arma que s'hauria d'emprar per solucionar problemes de
caire polític en una societat moderna és la diplomàcia. Aquesta
disciplina en democràcia és realment un joc verbal que guanya el
més intel·ligent, el que sap objectivitzar, escoltar i relativitzar
la situació per entendre l'altra part. No hi ha principis
invulnerables, res és així i punt, perquè si no les societats com a
conjunt de persones que viuen en llibertat no avançarien. La
decisió d'emmudir la part «políticament incorrecta» del conflicte
només provocarà una violència més convençuda i l'únic recurs d'una
ideologia que fins ara es podia manifestar i expressar en el
parlament com a tal. S'han d'aïllar les persones que utilitzen la
violència per plasmar un ideari, no l'ideari, perquè aquest té un
component polític respectable, a més d'un valor indiscutible com a
intermediari.
El Govern ha d'entendre els problemes socials i afrontar-los com
es mereixen. Vulnerar el dret a la llibertat d'expressió i
associació d'aquesta manera forma part d'una altra època de la
qual, en tenim glopades massa sovint.
Tomeu Vanrell. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.