Independència

«Cap Poble té dret a negar a cap altre Poble ni el dret a existir ni el dret a la seva realització plena: La Independència». Cap.
Dels nostres polítics, els que participen al joc democràtic dins l'estat espanyol, tenen por que la seva gestió política, si és agosarada i es desacomplexa, faci mal al nostre propi poble, enlloc de fer-li bé, perquè l'estat que ens té atenallats és com una ungla dasa inflamada i explosiva.

O sigui que, ni l'estat vol, ni Europa vol, ella que s'excusa en l'estat, i tem que si els catalans o els bascos fem el pas de l'autodeterminació s'obri el camí de moltes reivindicacions que la transformarien en una autèntica Europa dels Pobles i els seus Drets. Ni altres poders fàctics i econòmics no volen la nostra llibertat.

Desenganyem-nos: Mai! Ningú ens donarà la llibertat del nostre Poble! Mai! Només hi ha un camí: Agafar-nos-la! I com que nosaltres no som un «Poble Lladre» de cap Dret de ningú, cal que ho fem amb total respecte per la vida i la llibertat dels altres.

Com a conclusió d'aquesta trista realitat que ens volen imposar a totes, jo declaro iniciat el camí de la Independència de la Nació Catalana, avui, 10 de setembre de 2002, en la meva persona i en totes les que s'hi vulguin afegir. Des d'aquest moment, malgrat els impostos i la legislació a que estic sotmès i que he de pagar, en un futur per l'equilibri i sostenibilitat de tot el planeta, em declaro una vegada més membre del meu poble i sols d'ell: El Poble Català.