La utopia del nostre trot

L'altre dia un al·lotet amic meu em demanà el que era una utopia. Jo, sense pensar"hi ni un instant, li ho vaig definir fent ús d'un exemple. Li vaig explicar que enmig de la Mediterrània occidental hi ha una illa anomenada Mallorca on es practica des del temps dels nostres repadrins pagesos un esport molt bonic, els protagonistes del qual són els cavalls i que s'anomena trot. En aquest esport es poden fer apostes als equins dins dels recintes hípics, i ara una senyora que, amb propòsits electoralistes, sobredimensiona aquest esport, està convençuda que traurà el joc a fora dels hipòdroms. Això és una utopia. El nin, convençut, ho entengué tot d'una. Per favor, Sra. Munar com a aficionat enfervorit al trot que som, no continuï cometent l'error que els dirigents del trot fan des dels anys 80, toqui de peus a terra i observi el trot com un esport amateur a la nostra illa. Oblidi la lototrot perquè és una utopia. Si realment vol ajudar el trot, ajudi els petits propietaris, com el que escriu, amb subvencions directes, o fomenti les corregudes als petits hipòdroms dels diferents pobles de l'Illa, perquè això sí que és el nostre trot, el trot dels nostres padrins.