En català

M'oferiren posar els fils de franc, i jo els vaig dir que si era gratis no ens entendríem. Hi varen insistir dient-me que no hauria de pagar res. La meva resposta va esser, idò i si no he de cobrar res no m'interessa, cosa que els va costar un poc d'entendre.

Després de la primera negativa, varen venir quatre o cinc vegades més, i sempre els vaig contestar igual, fins que n'enviaren un d'argentí, que malgrat que xerràs castellà, entenia el mallorquí, i ja vàrem aprofundir un poc més en la relació. Em va plantejar si hi havia qualque cosa més a fer per convèncer-me que donàs el permís per passar els fils, que si no el donava haurien de passar per davall del carrer i els costaria molt més. Aleshores vaig veure la meva.

Li vaig explicar que la meva relació amb ells era un poc complicada, ja que eren ells els que em volien vendre la moto, però em parlaven amb una llengua que no és la meva, i això dificultava la relació. Que si volien que en continuàssim parlant, tota la documentació havia d'esser en català, i que a més m'havien de garantir que ho continuaria essent en el futur, tant les factures com els contractes o qualsevol altre document, i també l'atenció al client. Així i tot, no li vaig garantir que en aquest cas els deixaria passar, però sí que ho tendria en compte, ja que parlaríem en la mateixa llengua.