Que tornin el Perejil, ja

Que una dotzena de militars marroquins hi vagin d'acampada, a mi, particularment, tant me fa. Ja es cansaran de guardar-la. No crec que ningú se la vulgui endur, la pedra, després de milenars d'anys d'humanitat.

Si per aquestes ximpleries dos països suposadament civilitzats són capaços d'iniciar disputes i contenciosos, sincerament, és que tenen molt poques coses en què pensar. Al Marroc i a Espanya hi ha moltes necessitats que bé valdrien tots aquests esforços inútils i tots aquests doblers que es gasten per quedar-se la famosa pedra. Tot plegat és ridícul. Crec que les dones, més pràctiques que els homes, mai no ens deixaríem dur per aquestes vanitats i per aquests orgulls que tant de mal sempre han causat.