Els guies bramen

TW
0

Ho he hagut de pensar molt abans de posar-me a escriure un article tan íntimament relacionat amb allò que he convertit en la meva professió, objecte de la meva tasca empresarial i també la causa de les meves més fortes preocupacions. Em preocupo per diverses raons. La primera i més important de totes és que no veig el moment en què la immensa majoria dels guies d'aquesta Comunitat es llevarà la vena que du als ulls, alguns per convicció i d'altres "la majoria" enganyats, que tot s'ha de dir.

Escric això després de llegir la notícia repetitiva de cada inici de juliol: els guies turístics aturen autocars que fan excursions sense el professional requerit. Aquesta temporada s'ha agreujat el problema per la difícil relació existent entre qualitat i preu que habitualment les agències de viatges trenquen per la línia de flotació, és a dir, el més barat és l'únic que importa. Són poques les que han de defensar una marca que val mils de milions i fan honor a la confiança dels turistes.

Ara, enguany, les coses són molt pitjors, hi ha menys activitat i més guies en actiu, i això que la Conselleria de Turisme s'ha passat pel forro l'obligació de convocar proves cada any, i ja en fa dos que no en fa, amb la qual cosa pot trobar-se amb algú que li demani responsabilitats per negar l'accés lliure a una professió com aquesta a tothom que tingui les seves capacitacions acreditades per presentar-se a la prova. Explicacions? Qui les ha de donar és n'Alomar i jo amb aquest home ja he perdut l'esperança. Esperem que el proper sigui més receptiu a les propostes dels progressistes.

Però allò que és important és analitzar els problemes reals que han estat creats pels propis guies. D'entrada hem de recordar que la normativa que provoca aquestes malifetes per part de determinades agències de viatges va ser promulgada pel PP, i que el Pacte no ha canviat. En aquell moment els guies, que de president tenien un individu d'Inca de nefast record per a tots ells, no es varen moure ni poc ni molt i, només després d'una manifestació al Born dels estudiants de Turisme de la UIB, es va aconseguir que el decret es retardés, però el canvi de conseller de Turisme va provocar l'alliberament de la paraula donada i la sentència anunciada.

Així que, d'entrada, ja saben, poden plorar ara com infants el que no han sabut defensar com adults.
Un altre tema important és el que es produeix quan, com hem pogut llegir als diaris aquests darrers dies, els expedients sancionadors de les infraccions a la normativa de diferents agències de viatges són tombats als tribunals de justícia per no complir els terminis legals, almanco els d'abans del 99, que són les sentències que s'han publicat. Era sempre el mateix funcionari qui instruïa els expedients? S'ha fet res amb això? Les explicacions demanin-les a n'Alomar, per favor. El PP no ho farà, vagi per davant. Un tema curiós és la culpabilització exògena que realitzen alguns guies per la manca de feina i després no volen veure que, mentre n'hi ha que fan feina cinc o sis dies al cap del mes, d'altres companys seus es cansen de fer dos serveis en un mateix dia, gràcies a no se sap quines estranyes relacions. D'això, les explicacions demanin-les a la seva associació.

Per acabar dir que, segons les darreres manifestacions de la Comissió de Turisme Europea "i d'això en tinc proves documentals", el tema dels guies no és ni molt manco el que venia el PP, més aviat el contrari, i que per damunt de tot hi ha la voluntat dels pobles i la defensa que aquests vulguin fer del seu patrimoni cultural i monumental.

Com a darrer punt, dir que el Col·legi Oficial de Diplomats de Turisme és ja una realitat a moltes comunitats de l'Estat espanyol i que, curiosament, no hi ha cap Col·legi de Guies, que és el que volen "sic" fer els d'aquesta Comunitat, oblidant que és la diplomatura universitària la que dóna cos i protegeix l'accés a aquesta professió tan bella i tan poc valorada, fins i tot pels mateixos guies. Es tornaran a equivocar si no ho saben veure a temps i intenten obviar els diplomats per interessos que ningú no els explicarà, però que són els dels mateixos que històricament han intentat acabar amb la seva existència.

Tan sols la seva identificació amb el millor respecte a l'activitat que duen a terme, la defensa aferrissada del nostre patrimoni en el sentit més ampli del mot, i la reinvenció del seu quefer, pot donar els resultats que aquesta terra mereix i que tots aquells que pensen en clau estratègica sabran reconèixer.

Tomeu Amengual i Ventolrà. (Rebuda per e-mail)