He viscut més de trenta anys a l'estranger. Un any a Roma, un
any als Estats Units i molts d'anys a Suècia, a Estocolm,
concretament. M'he dedicat a la cultura. He conreat la paraula i la
imatge: he treballat en ensenyament d'idiomes, he estat editor
responsable del butlletí de les Quatre Barres als Països Nòrdics
durant 15 anys: 4 números a l'any. Actualment organitz 6
conferències cada any en castellà fàcil a ABF, una espècie
d'universitat popular amb una tradició de 90 anys. Faig classes de
castellà i de català.
A Estocolm tenim uns 50.000 castellanoparlants. La majoria
sud-americans, una part d'ells intel·lectuals perseguits a la seva
terra d'origen. A Estocolm hi ha una cultura hispana ben vitenca.
Trobades d'escriptors, publicacions de llibres, clubs culturals,
cursos de salsa, de tango, restaurants, etc. Tot això és ignorat
pels senyorets de les ambaixades hispanes, que es fan entre ells i
esperen deixar Suècia i aconseguir una plaça millor, fan carrera.
Dic tot això per l'invent de Madrid anomenat «Instituto Cervantes»
inspirat en l'Aliance Française. Una institució a hores d'ara
passada de moda. Els objectius d'aquestes institucions són d'alta
cultura, de prestigi, de «grandeur». Res a veure amb la cultura
quotidiana dels qui formam part del proletariat de la cultura a
l'estranger. En Paco Uriz, En Joaquim Masoliver i molts d'altres
han estat veritables promotors de la cultura hispana, a les
escoles, a la ràdio, a la televisió.
La manutenció del Cervantes suposa una despesa brutal quan ara a
Espanya necessitam diners per integrar els immigrants que vénen a
fer carreteres, a cuidar vells i malalts, a recollir la fruita i a
fer fills. L'institut Ramon Llull és una altra empresa molt
qüestionable. Si volem la projecció de la nostra cultura a
l'exterior comencem per exigir una o més hores diàries de català al
canal internacional per cable de la televisió espanyola que pagam
tots, monolíticament en la Lengua del Imperio. Exigir de Madrid que
ens torni el que ens roba. Qüestionar el Ministerio de Cultura. Com
em puc fiar d'un ministre de cultura que no coneix ni estima la
meva llengua?
En un cap de setmana passen per l'aeroport cent cinquanta mil
persones. No ens cal anar a fora per donar-nos a conèixer. A les
llibreries estrangeres de Ciutat no es troben els llibres d'autors
mallorquins traduïts a altres idiomes. Primer facem la feina aquí,
que n'hi ha molta. Després ja sortirem a l'estranger a presentar
llibres i a fer-nos fotos.
Ramon Cavaller. (rebuda per
e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.