Frustració en majúscules

De fet, la confusió ideològica generalitzada de la societat europea actual i sobretot de les societats del Sud del continent (i molt especialment aquí a l'Estat espanyol) és un excel·lent brou de cultiu per a la irradiació de les idees de l'extrema dreta neofeixista. Aquí, el problema directe no són els immigrants. El problema de debò rau en el fet que molta (massa) gent del país no va bé i, enfront d'això, els partits clàssics, de centredreta i centreesquerra, (com també tot una colla d'intel·lectuals orgànics, contertulians radiofònics, empresaris i d'altres minories que viuen molt bé) no donen solucions als problemes, a les frustracions de la gent del país (precarietat laboral, habitatges cars, sanitat deficient, inseguretat ciutadana, etc., etc). I el que és pitjor, que aquests que remenen les cireres ni tenen la delicadesa d'escoltar la gent, el ciutadà anònim, aclaparat amb els problemes de cada dia, el qual arriba un moment que diu PROU!!, i deixa d'anar a votar, deixa de creure en el sistema. Tot i que l'anomenada extrema dreta, a més a més de formar part del sistema, no fa més que empitjorar les coses i d'augmentar la frustracció.

Aquí el que cal dir en veu alta és que en un 90% dels casos són els problemes sociolaborals (explotació de les empreses privades cap a la gent del país amb l'excusa que si no accepten aquest determinat treball contractaran immigrants, salaris de misèria) els qui provoquen tanta violència i tantes situacions límit. Caldria començar a posar fil a l'agulla i a refundar l'estat del benestar.