Les veus que ningú no vol escoltar

Lluny d'aquesta societat monolítica i intrínsecament dolenta que presentau, des de fa anys a l'estat d'Israel hi ha gent compromesa amb la causa de la pau, fins i tot en aquests difícils moments. Hi ha grups que han establert ponts de diàleg entre tots dos pobles, l'israelià i el palestí. Jo mateix he participat i particip en alguns d'aquests moviments. Mentre vivia a Mallorca, en qualsevol declaració pública i privada, sempre he recolzat el procés de pau i la necessitat d'un reconeixement ple d'ambdós pobles. Però el vostre diari mai no es va fer ressò d'aquestes paraules, com tampoc no s'ha fet mai ressò del centenar de militars israelians que s'han negat a entrar als territoris palestins, ni dels moviments per la pau israelians que han fet costat als palestins, gent que viuen en pobles plantant oliveres junts, restaurant els camps de cultius, arreglant les carreteres destruïdes per l'exèrcit. Quan us heu fet ressò de tot això? I ara vós demanau que aquestes veus es facin sentir? Doncs aquí em teniu, disposat a fer-me sentir, a ser una veu que crida en el desert, cridant amb tota la meva força i amb un sentiment d'impotència enfront d'aquesta guerra que costarà milers de morts a ambdós pobles. Què serà dels meus amics israelians i palestins amb els quals he passat tantes bones estones a Jerusalem? Quants d'ells hauré de plorar?

Els vostres editorials m'han irritat molt, perquè mai no ens heu donat veu en el vostre diari, perquè no us heu molestat a atansar-vos a nosaltres. Simplement heu dividit el món entre bons i dolents i gent com jo ens hem quedat atrapats enmig. Perquè a on som segons els vostre esquema de les coses? Us recomanaria que si mai passau per Jerusalem visiteu l'Hebrew Union College i pregunteu què és l'IRAC, que és Rabins per la pau, què és Xalom Akhixav (Pau Ara), per només esmentar alguns grups. Demanau quina és la actitud de Meretz, o quins són els esforços que fa el col·legi rabínic conservador en favor de la pau.

A mesura que us escric ploro per les víctimes passades i presents "de tots dos pobles!" i perquè sé que encara n'hi haurà més. Ploro per totes les víctimes sense distinció, perquè amb cadascuna d'elles morim tots una mica. Potser sou vós qui en les vostres notícies donau color a les víctimes, els donau qualificatiu apel·latiu. I ho continuàreu fent quan, fa poc, als titulars fèieu servir termes com «la policia jueva», destacant-ne la religió (jueva) i no la seva nacionalitat (israeliana).

Sóc jueu (no israelià, per cert) i estic en favor de la pau. Com molts d'altres companys meus, sóc molt crític i m'opòs a la política del Sr. Sharon, amb paraules i fets. Però també m'opòs a aquells que volen fer prevaler vells mites, que utilitzen mitges veritats, que clamen per escoltar veus i que alhora les ofeguen.

Atentament