El conflicte palestí-israelià

TW
0

Benvolgut Senyor director:
Com a lector del vostre diari, i parlant a títol personal i no en nom de cap col·lectiu, voldria manifestar-vos la meva perplexitat per editorials com el de dilluns passat. Vull que quedi clar, per començar, que crec en el dret d'autodeterminació dels pobles, i això tant s'aplica als Països Catalans com a Palestina. Esper que els palestins aviat puguin gaudir del seu propi estat i crec en la pau a canvi de territoris. Això no obstant, les autèntiques solucions exigeixen que tothom hi posi de part seva. Cal ser equilibrat i tan imparcial com ens sigui possible. Aquí és on no puc acceptar la dialèctica que estau fent servir darrerament respecte al conflicte. Allò que Sharon està fent als territoris és reprovable i ho censur.

Ara bé, posar a la mateixa balança aquests penosos actes i l'holocaust "com feu explícitament a l'editorial" és pura demagògia. Equival a dir que els israelians tenen cameres de gas per als palestins. I per molt cruels que siguin les incursions, a aquest punt no hi han arribat. Confondre voluntàriament ambdues situacions històriques mostra molt poc respecte per a les víctimes innocents de tots dos crims. I a més és un camí obert cap a l'antisemitisme.

D'altra banda, us demanau: «On són els ciutadans jueus que amb tanta raó ploren la persecució de què és víctima el seu poble? Mentrestant, l'Estat que se n'arroga la representació no escolta res». Certament, el govern de Sharon no escolta. Però, escolta la premsa de ca nostra? Escolta el vostre diari? Que jo sàpiga no heu tret ni una sola notícia sobre el creixent moviment de contestació a Israel, ni sobre la quantitat de soldats israelians que s'han declarat objectors i s'han negat a entrar als territoris, ni sobre nombrosos grups (Pau Ara i el partit Merets, per exemple) que lluiten des de fa anys per a establir el diàleg. Com a simpatitzant d'aquests grups, no m'explic per què els cobriu de silenci d'aquesta manera. Potser dibuixar situacions de bons i dolents, blancs i negres, ven més diaris, però no contribueix ni de bon tros al coneixement de la realitat.

Per acabar, i a risc de semblar pedant, permeteu-me que com a filòleg us proposi revisar el vocabulari que estau fent servir, esperant de tot cor que ho estigueu fent de manera inadvertida. Jueu és el membre d'una religió. Hom pot ser jueu i mallorquí (com jo mateix, d'altra banda). Ser israelià és tenir nacionalitat i passaport de l'estat d'Israel. No hi ha cap «policia jueva» ni «exèrcit jueu»: són israelians. Us sembla una entelèquia innecessària? En absolut! Confondre aquests termes és tan absurd com dir que els municipals de Manacor són una «policia catòlica». Si els seus membres professen aquesta religió, és un assumpte irrellevant... a no ser que ens interessi jugar a la cerimònia de la confusió, i a posar dins el mateix sac el Sr. Sharon i un botiguer jueu de Ciutat, cosa que no m'esper del vostre digne diari.

Llegesc el vostra editorial: «On són les veus que condemnaven justament l'antisionisme, invocant els drets humans?». Abans de passar a ser una mena d'insult de rebotiga, la gent sabia que sionisme era la doctrina política que va formular Theodor Herzl, afirmant que els jueus tenien dret a crear un estat. Us pot agradar o no, però el sionisme com a tal no és bo ni dolent. Els seus resultats sí que ho poden ser! Hom pot ser sionista i també acceptar que els palestins tenguin un estat. Podeu ser nacionalista basc i això no significa que poseu bombes. Podeu creure que Israel té dret a existir i censurar les actuals accions contra els palestins. Però sabeu el que més me preocupa del vostra editorial? Dieu amb luxe de detalls que Sharon és un càncer per al món, i pinteu els israelians en bloc (i de pas els jueus) com la pesta bubònica... però no heu dedicat ni una línia als morts que l'integrisme islàmic palestí ha fet. I les famílies dels morts, senyor, són sempre de plànyer, sigui quina sigui la seva filiació religiosa o nacional.

Atentament,

Manel Frau. Hebraista. (Rebuda per e-mail).