Els antiparc

TW
0

Fa cosa d'un mes vaig veure que els antiparc varen començar una campanya en contra del parc de Llevant i també dels parcs en general. La fotografia del cartell consisteix en unes mans amb una ambosta de terra i fermades amb un filferro espinat; el lema és el següent: «QUE NO ET FERMIN LA TERRA».

Havent reflexionat i llegit tot el que ha sortit sobre la premsa he volgut fer una mica d'anàlisi sociològic sobre aquesta gent, el que volen i perquè no volen un parc, si m'equivoc que em corregeixin "la meva intenció no és ferir la sensibilitat d'aquest col·lectiu, sinó explicar el que interpret.

No volen que el Govern inclogui les seves finques dins un futur parc natural, volen el parc dins finques públiques, això ho entenc. Ara bé, perquè no volen que les seves finques no formin part del parc?, doncs no és perquè es declari pública la seva propietat, sinó perquè pot haver-hi certes restriccions en matèria urbanística (parcel·lacions, construccions...) i en matèria agrícola.

Estiguin o no incloses les seves finques dins el parc, si s'augmentàs la superfície mínima edificable per exemple a 5 o 10 hectàrees, si es prohibissin els usos residencials, si no es poguessin construir piscines, i si el que s'hagués de sembrar fossin únicament i exclusivament espècies mediterrànies "sense gespa ni grama" tampoc no els semblaria bé, ja que la gran majoria vol el seu «xaletet», la seva piscina, la gespa i espècies vegetals estranyes.

Per tant, propòs no incloure les propietats privades dins els parcs, ara bé, només permetre els usos agrícoles i no els residencials, augmentar la superfície mínima edificable entre 5 i 10 hectàrees, no permetre la creació de noves esteses elèctriques (tot fomentant les energies alternatives), i en cas que es pugui construir, entregar un document que demostri que el 50% d'ingressos prové de l'agricultura. Per acabar vull encoratjar la consellera Rosselló a no afluixar i seguir endavant en la creació de parcs naturals, ben segur que els habitants d'aquestes Illes li agrairem en un futur.

Francesc Riera i Oliver. Carta rebuda per e-mail.