TW
1

La desaparició de qualsevol llengua és una tragèdia pel conjunt de la Humanitat.

De les més de 6.000 llengües que es parlen actualment al món, la immensa majoria es troben amenaçades.

Tots els col·lectius humans tenen dret a conservar la seva llengua. Tenen dret a fer tot el que sigui necessari per evitar la desaparició de la llengua.

És de justícia fer memòria històrica i recordar que la nostra llengua no està en una situació normal, a causa de la persecució violenta que ha patit des de fa 300 anys. Una persecució que ha inclòs assassinats, tortures, empresonaments, prohibicions i una despesa multimilionària.

A Mallorca, a les Illes Balears i al conjunt del domini lingüístic català tenim dret de prendre les mesures que siguin necessàries per recuperar i normalitzar plenament la nostra llengua pròpia.

En el nostre context actual, per recuperar plenament la nostra llengua, tenim dues vies possibles: o fer-lo legalment imprescindible o invertir els recursos necessaris perquè tothom l’aprengui.

La primera opció, implica fer un marc legal que faci imprescindible l’ús de la llengua pròpia (tal com fan a Espanya amb l’espanyol, a Portugal amb el portugués, a Alemanya amb l’alemany, a Holanda amb l’holandès, a Itàlia amb l’italià…).

La segona opció, implica dedicar els doblers necessaris per posar en marxa un pla (en el cas de les Balears, el pla està dissenyat des de fa anys pel Consell Social de la Llengua Catalana) que permeti que tothom aprengui la llengua catalana i, per tant, que tothom que vulgui, la pugui usar lliurement i sense cap obstacle.

Òbviament, el camí més ràpid per aplicar qualsevol dels dos mètodes, és tenir la plena sobirania.

Per sort, encara hi som a temps.