Aquest darrer dia de juliol ha estat també el meu darrer dia com a President del Grup Blanquerna.
He tengut l'honor de presidir el grup fundat per Climent Garau i altres lluitadors per la Llibertat, des del juny de 2013.
Aleshores, juntament amb un equip de bons companys i companyes, el vàrem refundar com a think tank sobiranista i com espai de debat i reflexió, plural i transversal que, des de posicions crítiques i transformadores, fes feina al servei de Mallorca i dels Països Catalans.
Malgrat la precarietat econòmica amb què ha hagut de fer feina el Grup, hem promogut (o col·laborat a promoure), en aquests 11 anys, unes 200 iniciatives.
Durant aquests anys, hem viscut etapes de creixement i avanç i altres en les quals ens ha tocat resistir (com els anys de pandèmia o els de mala salut).
Aquests anys al capdavant del Grup Blanquerna hem procurat no oblidar mai els nostres referents: Climent Garau, Paquita Bosch i Josep Maria Magrinyà.
Hem constatat que la societat civil mallorquina té una gran capacitat de mobilització, però, malauradament, és massa dèbil pel que fa a la seva estructura professional i als mitjans dels quals disposa.
També hem constatat que, malgrat l'aparició d'altres espais, els que genera el Grup Blanquerna, de trobada d'activistes i quadres del mallorquinisme i del catalanisme en general, continuen sent imprescindibles.
També hem viscut amb angoixa i inquietud els intents d'ofegament (sobretot econòmic) provinent d'espais que suposàvem aliats.
I, per damunt de tot, hem viscut amb alegria i, fins i tot eufòria, l'aparició d'una nova generació de joves lluitadors per la Llibertat que ens igualen en estima i compromís amb el País i ens superen en preparació.
A aquesta generació pertanyen els nous directius del Grup Blanquerna, Josep, Maria, Macià, Gemma, Pau Emili, Marcel, Andreu, amb Maria de Lluc com a presidenta.
Per tant, deixam la presidència del Grup Blanquerna amb una barreja de sentiments: satisfacció per la feina feta; recança pels resultats que hem de considerar bons, però també millorables; joia per deixar aquesta eina útil a un equip de gent honesta, compromesa i súper vàlida i agraïment per la complicitat i suport de tanta gent i per la generositat, lleialtat i capacitat de feina demostrades per Joan Mir, Joanamaria Coll, Xisco Ramis, Marina Caubet, Jaume Calafell, Marc Ordines, Josep Maria Torres, Caterina Canyelles, Josep Planes, Joan Pau Jordà i, és clar, Pep Lladó, Joan Lladó i Pere Ripoll.
El Grup Blanquerna obri, des d'ara mateix, la porta a un nou futur. Un futur que, sens dubte, serà millor.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gràcies per publicar el comentari anterior. Més clar: si l'únic futur és la independència i sempre ho ha estat perquè hem de parlar de "nou futur"? Quin altre horitzó hi ha? O pensem que els joves han de menester el terme "nou" i "renovat" per mantenir la lluita? I si els joves accepten no canviar res d'aquell futur i horitzó? Per mi Blanquerna ha estat molt útil però qualsevol entitat regulada per la llei espanyola blanqueja el règim espanyol. Sembla afavorir la ruptura de l'Estat espanyol però també enforteix la seva carta de presentació com un Estat que permet un moviment que proposa la creació d'un nou Estat independent dins el territori actual. A la llarga hom ajuda a Espanya. Per tant, hi hauria d'haver una seu internacional de Blanquerna i altres identitats, per ventura a un llaüt en aigües internacionals. :- :-
Enhorabona. Un comentari: No crec pas que necessiti un nou futur. Record les crítiques dels joves de Blanquerna a UM perquè es va presentant a uns comicis amb el missatge "Ara va debò". I ara un nou futur. I perquè no pas el futur de sempre sense nous objectius perquè els primers sempre seran vàlids: Per salvar una llengua necessitem que no hi hagi interferències per part d'altres idiomes. El Vaticà, de llengua llatina oficial, ni tan sols forma part de les Nacions Unides més enllà de ser membre observador. Això és independència.