TW
1

Aquest dimarts va morir Biel Florit i Ferrer, Sabateret. Sineuer, defensor de la llengua i la cultura catalanes, articulista a Diari de Balears i excel·lent poeta.

Nascut a Sineu, el primer de desembre de l'any 1944, en Biel era de família humil, estudià peritatge mercantil quan va acabar el batxillerat.

He llegit gairebé tota la seva obra escrita. Guard molts de records d'en Biel: alguna conversa al club de Cala Gamba; converses sobre els seus magnífics articles al Diari de Balears (record com si fos ahir un diàleg sobre un article que va fer, mal d'entendre si no tenies el context que teníem els col·laboradors del Diari d'aquella època). I, és clar, guardaré sempre el pròleg al seu llibre 'Somada' (Somada que plau, no pesa), les divertides i multitudinàries presentacions dels seus llibres a Es Pinzell, com la que vaig fer del seu poemari 'El color de les coses'.

He gaudit amb la seva poesia. El discurs poètic d'en Biel és ple d’una saviesa atàvica, com de refrany. I també d’un cert humor, com una ironia fina i fugissera. Mallorquina.

En Biel Florit ha estat un poeta de poble i un poeta del poble, amb els seus versos, el seu compromís i el seu coratge va il·luminar la lluita per la supervivència de la nostra Cultura i País.

En Biel ha mort. Ens queda la seva poesia, els seus llibres i el seu exemple.