Hi havia una vegada, a una illa del Mediterrani, un mussol que caminava per la platja, quan va arribar a un bosc a vorera de mar, d'aquests que en queden pocs. A l'entrada es va trobar un conill i li va dir:
- Bon dia, senyor conill!
El conill, molt espantat perquè els mussol mengen conills, va respondre:
- Bon dia, senyor mussol!
El conill un poc estranyat que anés per terra, li va demanar al mussol:
- Com és que camines i no vas per l'aire?
- Per l'aire? - Va replicar el mussolet.
- I això com es fa?
- No sé, jo som de terra, camino, corro i pego bots, res més.
Llavors el mussol se'n va acomiadar i va marxar pensant el que havia escoltat:
- Adéu senyor conill!
- Adéu-siau senyor mussol!
A l'estona de caminar, es va trobar amb una tortuga de terra.
- Bon dia, senyora tortuga!
Estranyada que un mussol li parlés, va respondre:
- Bon dia, senyor mussol, que hi ha de nou?
- No res. - Va respondre.
- Tan sols volia demanar-li si vostè sap com em puc enlairar
- Jooo! No veus que sempre estic a terra! I si trobo res estrany, em fico dins la closca i espero que passi; no, em sap greu, però no sé com pots volar.
- Gràcies i adéu, senyora tortuga. - Se'n va acomiadar un poquet contrariat de no descobrir com es pot volar.
- Adéu-siau, senyor mussol!
A un clar del bosc va veure una nina jugant, se'n va apropar i li demanà:
- Bon dia, nina!
- Bon dia, mussol - li va respondre estranyada que un mussol li parlés.
- Et volia demanar si tu saps com em puc enlairar.
Amb ulls com plats li respongué:
- No ho sé, jo quan vull volar faig servir la meva imaginació, me pujo a un pal de granera i m'imagino que estic volant.
- Quina meravella!- Va respondre el mussol i tot d'una va tancar els ulls concentrant-se en enlairar-se però no va succeir res. Amb una mica de desil·lusió es va despedir.
- Adéu, gentil nina!
- Adéu-siau, senyor mussol!
Al poc de acomiadar-se, se va acostar una papallona que va posar-se a una branca d'un ametler en flor.
Sorprès de que pogués volar el mussol li va demanar:
- Bon dia, senyora papallona, que em podria dir com em puc enlairar?
- Bon dia, senyor mussol! no sé com puc mostrar-li, no vaig fer res especial, quan vaig eixir de la crisàlide, vaig estirar molt bé les ales i em vaig enlairar al moure-les.
Molt sorprès pel que acabava de sentir, es va pujar a la branca d'una olivera propera, va estendre les seves grans ales, les començà a moure i tot d'una, es va enlairar.
Emocionadíssim li va donar les gràcies i es va despedir:
- Moltes, moltes gràcies, admirada papallona, mai t'oblidaré.
- Adéu-siau, senyor mussol. Estic contenta d’haver-te servit d'ajuda.
Des de llavors, el mussol, quan sobrevola el paisatge on va descobrir que ja sabia volar, se'n recorda de la ajuda que li varen oferir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.