L’Arc de Sant Martí

VERITAT

MENTIDA

(Sota l’Arc de Sant Martí)

VERITAT.- Hola, Mentida.

MENTIDA.- Hola, Veritat!

VERITAT.- No te’n riguis de mi.

MENTIDA.- No me’n ric.

VERITAT.- Sí, m’has dit de nom Veritat, però tu sempre menteixes perquè ets i et dius Mentida. Si em dius Veritat és que no ho soc.

MENTIDA.- Tu no ets la Veritat?

VERITAT.- Soc la Veritat sempre que tu no diguis que ho soc.

MENTIDA.- Aleshores, què t’hauria de dir?

VERITAT.- M’hauries de dir Mentida. Si tu em diguessis Mentida, aleshores sí que seria la veritat, perquè la mentida ets tu.

MENTIDA.- Però tu a mi m’has dit Mentida.

VERITAT.- Perquè ho ets, i jo sempre dic la veritat. Si et dic que tu ets i et dius mentida és perquè és així.

MENTIDA.- Però si tu ets i et dius Veritat, t’ho de dir perquè també és així.

VERITAT.- És així, jo soc la Veritat, però tu, que ets Mentida, no em pots dir que ho soc, perquè tu sempre dius mentides.

MENTIDA.- Per moltes mentides que digui, tu et dius Veritat. No puc dir-te pel teu nom?

VERITAT.- M’ho pots dir, però no deixes de mentir.

MENTIDA.- Et faré una pregunta: et dius Veritat?

VERITAT.- Sí.

MENTIDA.- Et dius Veritat però jo no t’ho puc dir?

VERITAT.- Exacte.

MENTIDA.- I tu a mi em pots dir Mentida?

VERITAT.- Sí, perquè és el que ets.

MENTIDA.- I tu ets Veritat!

VERITAT.- Sí, però si m’ho dius deixo de ser-ho, perquè tu sempre estàs mentint.

MENTIDA.- Aleshores, què he de dir? Què puc dir?

VERITAT.- Diguis el que diguis, diràs sempre una mentida.

MENTIDA.- I una mentida no pot dir la veritat?

VERITAT.- No.

MENTIDA.- Mai?

VERITAT.- Mai. Estàs condemnat a dir sempre mentides.

MENTIDA.- Aleshores, tu estàs condemnat a dir la veritat. Sempre.

VERITAT.- Sí. Tens raó.

MENTIDA.- Jo, a dir mentides, i tu a dir veritats?

VERITAT.- (Dubta un moment) No ho sé.

MENTIDA.- No ho saps?

VERITAT.- No. No ho sé, perquè el que acabes de dir no sé si és veritat o mentida, i jo no dic mai res que no siguin cert.

MENTIDA.- Diguis el que diguis serà veritat perquè tu ets la Veritat.

VERITAT.- Ja ho sé, però m’ho he de pensar un moment.

MENTIDA.- Estàs insegur.

VERITAT.- Una mica. Deixa’m tranquil una estoneta.

MENTIDA.- Ja m’ho diràs quan ho sàpigues. Me’n vaig.

VERITAT.- Si dius que te’n vas vol dir que et quedes.

MENTIDA.- No, me’n vaig, però de mentida. (Es queda)

(L’Arc de Sant Martí es va diluint a poc a poc)

TELÓ