‘Aquest llegat’ d’Aina Riera

Hi ha moments històrics que tenen més números per ser immortalitzats en el present amb tota casta d’obres de creació. Les revolucions, els conflictes bèl·lics, les monstruositats de l’home amb aires de grandesa…, esdevenen esperons incitadors a l’hora de fer sortir les muses del seu cau de repòs i silenci. En ‘Aquest llegat’ (Lleonard Muntaner, 2024), Aina Riera ens ofereix un poemari intens i incisiu, capaç de combinar la dimensió íntima amb la consciència històrica i política. El punt de partida —l’anunci per part de Corea del Nord de la creació del míssil Hwasong-15— podria semblar anecdòtic, però esdevé l'excusa perfecta per bastir un escenari apocalíptic que enfonsa les seves arrels en tragèdies històriques com la bomba d’Hiroshima i en figures complexes com Claude Eatherly, el pilot que va participar en aquell atac i que, aclaparat pel pes de la culpa, va acabar essent un símbol de la consciència moral.

Aquest rerefons bèl·lic i filosòfic, vinculat també a la figura de Günther Anders —filòsof compromès amb la reflexió sobre la destrucció tecnològica—, serveix a Riera per desplegar una veu poètica que interroga constantment el present i el futur: quin món estam llegant als que encara han de venir? Té sentit ser mare avui dia? L’herència no és només genètica, sinó també ètica, simbòlica i també, és clar, col·lectiva. El poemari oscil·la entre l’evocació i l’argumentació, entre la imatge refulgent i el pensament dens, i es va enfosquint a mesura que avança. En els darrers poemes, la veu poètica de Riera dialoga amb la intel·ligència artificial, i el discurs s’esberla, s’atomitza, esdevé fragmentari i opac.

Aquesta tria formal reflecteix l’angoixa d’un subjecte que busca, però no troba; que pregunta, però no rep respostes clares. La culpa travessa el llibre com un fil de ferro penetrant i feridor: «existeix l'error / igual que ahir / som fills dels fills dels fills de Claude Eatherly​​». El llenguatge s’endureix, es torna cristal·lí i tallant. Riera ens convida a pensar en la fragilitat de la condició humana i ens adverteix d’un final possible —però encara evitable— si no repensam la nostra forma de ser i estar en el món. Un llibre valent, inquietant, però sobretot profundament necessari.