‘Zona zero’: un projecte poètic solidari des d’Eivissa

El director de la col·lecció, Gabriel Torres Chalk presentà al CISMA aquesta Zona Zero, meritòria i bonica antologia d'urgència, recollida i editada en uns mesos escassos. Recitaren al CISMA, a més de Torres Chalk, VíKtor Gómez, Reinhard Huamán Mori, Arturo Borra, Vicente R. Sanchis (amb dos joves músics alumnes seus del Conservatori Superior de Música de València) i Elsa Moreno, acompanyada per dos membres del grup Mon & MarCel que versionaren el seu poema de l'antologia. També Juan Luis Bedins, en nom de CLAVE (Asociación valenciana de críticos y escritores) animà el públic a col·laborar.

Al llibre cada poeta en la seua llengua - ucraïnès, suec, japonès, eslové, amazig, anglès, francès, gallec, basc, castellà i català – ha aportat el seu granet d'arena davant la tragèdia viscuda a València i altres parts amb un fi solidari. Cada poeta du la seua mirada, lectures i vivències sobre el fatídic 29 d'octubre, que s'ha endut moltes vides per davant, «Antes de tempo», com diria Ivo Machado. És cert que «Deseamos días normales en los que nada/ Sucede, nada absolutamente», com reclama Tua Forsström (traduïda per Vicente R. Sanchis); però res no pot ser igual i tanmateix «nada es distinto» com escriu Paloma Chen quan torna al «barr(i)o» com una voluntària més per ajudar i fer «un poema sucio y precario».

Trobem el mantra de «la lluvia pasará la lluvia pasará» de Huamán Mori, la deconstrucció sintàctica del «Barranco del Poyo» de Torres Chalk, el vaticini combatiu de la Sibil·la de Begonya Pozo i l'esperança rebel de Salem Zenia en favor de la llibertat d'expressió. També llegim el prec angoixat de Josep Marí al text «Quin déu salvatge» i el silenci d'«el cielo que desoye», com escriu Huamán Mori. Contra el letal negacionisme del canvi temàtic es posicionen en prosa Paul Scott Derrick i Torres Chalk, que diu al pròleg: «Debemos despertar y escuchar el mesnsaje de la Naturaleza»; potser aquest missatge s'insinua també en estos versos d'Ivo Machado: «O planeta somos todos nós». Hi ha poemes llargs i poemes-pòcimes com els de Raúl Zurita i Antonio Gamoneda i el cal·ligràfic de Huang Zhu. També la sextina, la «gran repetició, com la pluja» de Bartomeu Ribes, esdevé un metre pertinent quan «mojo mis pies en el lodo eterno» - com diria Vicente R. Sanchis.

Hi ha textos que clamen contra l'abandonament del poble per part de les autoritats i en favor de l’ajut de les persones anònimes; per exemple tenim el «perquè només el poble/ salva el poble, mare?» de Víktor Gómez i alhora «¡El corazón del pueblo llevando la luz!» de Lana SaviČ. Elies Monxolí escriu una sentida elegia a un familiar seu que perdé la vida mentre ajudava. León de Néboa canta a la necessitat d'arrelar mitjançant el símbol de «L'eucaliptus de Paiporta». El jo líric de Henry Lang escriu «La riada me ha convertido en armadillo» (traducció de Torres Chalk), el jo de Chen declara que «Soy barro-mazmorra./ Soy barro-grillete» i també apareix el «yo cuerpo sin/ de mí» de Torres Chalk. El jo es fon en el tu i l’altre amb «el fang de la meva vida,/ vull dir de ca meva» de Xisca Brunet.

És molt dur vore com el fang roman «bajo un sol que no alcanza», en versos de Laura Giordani, i com campen la «rabia» i el «desamparo» en el «descender era esto» d'Helena Tur. Els correlats objectius casolans esdevenen cruels per a qui és «buscándote en vano entre mi ropa» dins la rentadora de Leire Bilbao i també per a qui contempla «las pequeñas bombillas temblando bajo la mesa» de LesyK Panasiuk; i alhora manquen altres correlats objectius com les flors ignorades del «inventario minucioso» de Yolanda Castaño i els animals premonitoris de Torres Chalk. Davant el drama del «cauce desmemoriado» i la «calle desprevenida» d’Arturo Borra calen «las memorias de las/calles» de Daryna Gladum (traduïda per Torres Chalk). I és que, com diu el subtítol del llibre, cal passar «del lodo a la luz». José Antonio Calañas opta per «reconstruir tot allò de bo» i Pozo «per renàixer de la ignomínia», i des del «lodazal» Elsa Moreno aposta per «cientos de sueños».

Per acabar, només afegirem que si voleu col·laborar amb aquest projecte solidari, cerqueu aquest bonic i necessari ‘Zona Zero. Danaemas: del lodo a la luz’. Els pobles afectats, als quals s'enviarà la vostra aportació, vos estaran eternament agraïts. Animeu-vos.