La Realitat

DUBTE

PETEQÚ

(En un món fictici)

DUBTE.- Realment, tu qui ets?

PETEQÚ.- M’ho demanes d’una manera tan directa que jo també et contestaré ben directament: jo soc jo.

DUBTE.- Home, ja sé que tu ets tu i que tothom és qui és, però quan dius jo soc jo de manera tan rotunda, com ho saps?

PETEQÚ.- No ho sé. Només sé que ho sé. És una cosa essencial de la meva manera de ser.

DUBTE.- Aleshores, també jo puc dir que jo soc jo.

PETEQÚ.- És clar! No ho dubtis. Tu ets tu com jo soc jo. Aquesta és tota la veritat que hi ha.

DUBTE.- Aquesta és tota la veritat? Tu ets tu, i jo soc jo? N’estàs segur?

PETEQÚ.- Completament. No pot ser d’una altra manera. Jo no puc ser més que jo, i tu no pots ser més que tu.

DUBTE.- Et veig molt segur del que dius.

PETEQÚ.- Tots som qui som, no li donis més voltes.

DUBTE.- Tots som qui som. Tu no ets jo, ni jo no soc tu.

PETEQÚ.- Sí, però tots formem part de la mateixa cosa.

DUBTE.- De la mateixa cosa? Som una cosa?

PETEQÚ.- Digues-li com vulguis. Tots som una sola Realitat. Una Realitat en majúscula. De realitat només n’hi ha una: la Realitat.

DUBTE.- Uf!

PETEQÚ.- Tots formem la Realitat Única.

DUBTE.- Única?

PETEQÚ.- Única. No pot ser que hi hagi dues realitats o més. O sí?

DUBTE.- No ho sé...

PETEQÚ.- No pot ser que hi hagi més d’una realitat. Això és impossible: seria totalment absurd.

DUBTE.- L’Absurd existeix.

PETEQÚ.- L’Absurd ens l’inventem nosaltres. Per això és absurd.

DUBTE.- I la Realitat?

PETEQÚ.- Què?

DUBTE.- La Realitat no és un invent nostre?

PETEQÚ.- Com vols que ens inventem la Realitat nosaltres? La Realitat és l’única cosa real que hi ha.

DUBTE.- Com ho saps?

PETEQÚ.- Ho crec.

DUBTE.- Creure no és saber.

PETEQÚ.- Només sabem allò que creiem. Això és la Realitat.

DUBTE.- Aleshores...? Aleshores, la Realitat només és allò que creiem? Si no ho creiem no és Real?

PETEQÚ.- Exacte.

DUBTE.- Aleshores...? Aleshores, només és Real la nostra fe?

PETEQÚ.- Ara veig que ho has entès.

DUBTE.- Si no ho crec, no existeix? Si no ho crec, no és real?

PETEQÚ.- Com pot ser real una cosa que no creus que existeix?

DUBTE.- Aleshores...? Aleshores, aquest diàleg que ara tenim tu i jo existeix, és real?

PETEQÚ.- És la realitat present més real!

DUBTE.- Bé, bé... D’acord, d’acord... Me n’he d’anar, estic una mica marejat.

PETEQÚ.- Marejat? N’estàs segur que estàs marejat?

DUBTE.- Sí, sí... És un mareig real.

PETEQÚ.- Voldràs dir, irreal...

DUBTE.- Irreal?

PETEQÚ.- Ves-te’n. Ves-te’n i cuida’t. Que no sigui res. Procura recuperar la realitat.

DUBTE.- (Plorant, tot desconcertat) La realitat? Què és la Realitat?

PETEQÚ.- (L’abraça) Aviat et posaràs bé. Adeu.

TELÓ