Una consulta mèdica ordinària

PSIQUIATRE

PETEQÚ

(A urgències d’una clínica privada)

PSIQUIATRE.- Què li passa?

PETEQÚ.- Crec que estic boig.

PSIQUIATRE.- I què?

PETEQÚ.- He vingut a dir-li-ho.

PSIQUIATRE.- Ja ho sabia. Tothom està boig.

PETEQÚ.- Tothom està boig? Com ho sap?

PSIQUIATRE.- Perquè soc psiquiatra. El primer que ens ensenyen als estudiants de psiquiatria és que tothom està boig. El que li passa a vostè és normal.

PETEQÚ.- Doncs, no em podrà curar?

PSIQUIATRE.- La bogeria no es cura.

PETEQÚ.- No es cura?

PSIQUIATRE.- No, es gaudeix.

PETEQÚ.- De la bogeria se’n pot gaudir?

PSIQUIATRE.- És innata a la naturalesa humana.

PETEQÚ.- Aleshores, vostè també està boig.

PSIQUIATRE.- És clar. Si no hi estigués no seria humà.

PETEQÚ.- M’està sorprenent molt el que diu.

PSIQUIATRE.- Ha fet bé, vostè, de venir-me a veure a mi, que conec una mica com és el món.

PETEQÚ.- El món? I el món està boig?

PSIQUIATRE.- Sí, el món humà. Els homes.

PETEQÚ.- Tots els homes?

PSIQUIATRE.- Tots. Afortunadament és així.

PETEQÚ.- Afortunadament? No m’ho hagués pensat mai. Com és possible?

PSIQUIATRE.- Ja li ho he dit abans: és una conseqüència de la condició humana.

PETEQÚ.- Vaja!

PSIQUIATRE.- Si vostè no estigués boig no seria humà.

PETEQÚ.- Aleshores, la bogeria és un privilegi d’uns pocs homes.

PSIQUIATRE.- De tots. Qui no està boig no és humà. No podríem ser homes sense estar bojos.

PETEQÚ.- Homes i dones?

PSIQUIATRE.- Homes i dones. Sense estar bojos no podríem viure junts. La societat és una casa de bojos.

PETEQÚ.- En aquest cas, he d’estar molt content de ser boig.

PSIQUIATRE.- Si no fos boig, no podria formar part de la societat. Si no estigués boig, no ho podria resistir. S’ha de ser boig per ser humà.

PETEQÚ.- És meravellós! Gràcies, doctor. M’ha obert els ulls. Li estic molt agraït.

PSIQUIATRE.- No m’ha d’agrair res. Jo no l’he fet tornar boig. Vostè ja hi va néixer.

PETEQÚ.- Permeti’m que li besi les mans!

PSIQUIATRE.- I les orelles, si vol.

PETEQÚ.- És vostè un sant! Adeu!

PSIQUIATRE.- Adeu. (Es queda sol) Aquest sí que està boig de veritat. Més que jo!

(Es posa a passejar per dins el despatx, tot satisfet de ser qui és.)

TELÓ