‘La copa buida de Mahler’ de Víctor Gayà

Víctor Gayà ens presenta un recull de divuit narracions protagonitzades per uns antiherois que segueixen l’estela tràgica de Mahler

A qui no li agrada la música? Quin cor vol deixar de bategar quan és acaronat per la llum plàcida i desconeix la part tràgica de la foscor? Afinar l’oïda i deixar-se seduir per les notes del pentagrama pot ser un recurs de fugida, una estratègia de desaparició, una desconnexió temporal. Tanmateix, la fredor i les pors sempre acaben retornant, com una veu interior que ens recorda allò que voldríem oblidar. La copa buida de Mahler (Lleonard Muntaner, 2024), de Víctor Gayà, és un recull de relats que explora amb un fervor anlític tant la quotidianitat com la transcendència.

Els seus personatges, majoritàriament homes amb inquietuds existencials i curolles creatives, es debaten entre l'anhel d'un reconeixement no assolit i la insatisfacció malgrat dedicar-se a l'art. Gayà, amb una prosa meticulosa i detallista, construeix un univers divers i calidoscòpic que connecta amb el lector per mitjà d'una narrativa impecable en la descripció de personatges i ambientacions. Entre les històries, trobam un jutge que es qüestiona la capacitat humana per jutjar els altres, un capità amb un fill rebel i la presència captivadora d'una femme fatale que il·lumina la nit amb la seva veu. També destaca el diàleg entre un professor desil·lusionat i un mestre de religió, evocant les converses entre Settembrini i Naphta de ‘La muntanya màgica’. A més, hi ha una possible autoficció irònica amb un escriptor ignorat que rep consells del professor Albert Saoner.

Altres relats inclouen la història d'un ca que deixa els seus excrements per a la posteritat, persones que cerquen altes dosis d’adrenalina assistint a catàstrofes naturals gairebé en directe i aquells que decideixen abandonar aquest món per motius incerts. Tot el recull està travessat per un fil musical subtil però hipnòtic, que acompanya el lector de principi a fi. La prosa de Gayà és una celebració literària que convida a la reflexió i a l'apreciació de les complexitats de l'existència humana.