Els impostors

(Dins un ascensor)

Personatges.-

BLAU

ESMERALDA

BLAU.- Vostè és... ?

ESMERALDA.- No. No soc qui vostè creu que soc.

BLAU.- No?

ESMERALDA.- No, soc una impostora.

BLAU.- Una impostora?

ESMERALDA.- Sí. Jo no soc qui soc.

BLAU.- Vostè no és qui és?

ESMERALDA.- No, soc una altra.

BLAU.- Quina sorpresa! Jo hauria dit que vostè era...

ESMERALDA.- No, no ho soc.

BLAU.- Doncs, disculpi. Jo no la volia molestar.

ESMERALDA.- No passa res. No es preocupi. A molta gent li passa el mateix.

BLAU.- Oh! Molta gent...?

ESMERALDA.- Sí, molta gent creu que som uns i som uns altres.

BLAU.- Això és cert. (Sense deixar d’observar-la) Però, vostè..., vostè no és la senyoreta Pruna?

ESMERALDA.- No, jo soc la senyoreta Esmeralda.

BLAU.- Molt de gust. Jo em dic Blau.

ESMERALDA.- Encantada.

BLAU.- Esmeralda, Esmeralda... Segur que vostè no és la senyoreta Pruna?

ESMERALDA.- De fet, tampoc em dic Esmeralda. Ja li he dit que soc una impostora, i en el meu cas una doble impostora.

BLAU.- Una doble impostora! Aquesta sí que no me l’esperava! Els impostors són personatges que es fan passar per altres.

ESMERALDA.- Així és. Segur que vostè també és un impostor i no m’ho vol dir.

BLAU.- Jo? De cap manera!

ESMERALDA.- Potser vostè no ho sap.

BLAU.- Què és el que no sé?

ESMERALDA.- Que sigui un impostor.

BLAU.- No puc ser un impostor sense saber-ho.

ESMERALDA.- Els impostors que no saben que ho són, són els impostors que passen més desapercebuts. Fins i tot per a ells mateixos.

BLAU.- Em té intrigat.

ESMERALDA.- Si vostè no fos un impostor, pujaria per les escales. Els impostors pugem sempre amb l’ascensor.

BLAU.- És cert, jo sempre agafo l’ascensor per pujar a casa.

ESMERALDA.- Ho veu? Els que pugem als ascensors som uns impostors.

BLAU.- Soc un impostor. Jo sempre pujo amb l’ascensor.

ESMERALDA.- També són impostors els que hi baixen.

BLAU.- Gràcies per haver-m’ho dit. És meravellós ser un impostor.

ESMERALDA.- Ser un impostor és molt divertit, i el que vol la gent és divertir-se.

BLAU.- Que bé! Jo no sabia que jo no era jo: és fantàstic!

ESMERALDA.- És fantàstic no ser qui un és.

BLAU.- Avui m’ha alegrat la vida, senyoreta Pruna.

ESMERALDA.- Senyoreta Esmeralda.

BLAU.- Però tampoc és la senyoreta Esmeralda. Vostè no és qui és!

ESMERALDA.- Com vostè.

BLAU.- És un plaer haver-la coneguda. (Breu silenci) He de baixar aquí.

ESMERALDA. Jo també.

BLAU.- Viu en aquesta planta?

ESMERALDA.- Sí. A la porta Y.

BLAU.- A la porta Y? Jo també.

ESMERALDA.- Potser vivim junts.

BLAU.- És possible.

ESMERALDA.- Anem! (Surt de l’ascensor)

BLAU.- Anem! (També surt de l’ascensor)

(S’allunyen pel passadís donant-se la mà)

TELÓ