Segons assegura Soaz, «llegint Debora Vogel, és inevitable pensar en el fet de ser dona, jueva i escriure en ídix als anys trenta del segle XX. «Tres voltes rebel« en versió centreeuropea. Una figura destacada de la cultura ídix i polonesa. Ser dona representa haver de lluitar sense contemplacions de principi a final per preservar la teva identitat. Si a més la dona és escriptora i pren partit per l’avantguarda, l’esforç haurà de ser més gran per ser escoltada, i si a sobre és jueva i escriu en una llengua menystinguda i minoritzada al caire de la desaparició, l’ídix, ja veiem com serà el camí, una lluita titànica incansable, de solitud i de fermesa. A Vogel, li va tocar viure en un ambient d’antisemitisme desbocat, però ella ni va afluixar ni va fugir, va intensificar l’ajuda als altres fins a l’últim moment. L’esperava un final de terror i de mort al gueto de Lviv, l’agost de l’any 42 amb tota la seva família i quinze mil jueus més».
Segons Soaz, «la seva poesia va ser titllada d’hermètica i intel·lectual per la crítica de l’època, però el pas del temps ajuda a mirar d’una altra manera. El cert és que després d’un segle aquests poemes tenen vigència, són actuals, moderns, agosarats, senzills i molt intensos. L’experimentació i el distanciament, al meu parer, produeixen el resultat contrari, un efecte de proximitat íntima. Al dessota hi ha un sentit profund molt humà, «saudade», melangia i solitud. L’expressió formal és el vestit d’una escalfor interior molt potent com si bufessis el fred al tou dels dits i en sortissin flames. Imagino Debora Vogel com un ocell lliure que explora l’espai, s’atansa als focus dels objectes materials, en fa una pintura mínima amb la màxima suggerència i torna a volar cap a la llum per recomençar en un altre vol». Podeu llegir la ressenya sencera a Ploma.cat a través del següent enllaç.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.