L'escriptor i dramaturg, Joan Guasp, ofereix una nova peça de petit teatre quotidià, a la revista d'Idees, cultura i Art, Ploma.cat, que situa a Waterloo, a les portes de la Casa de la República, i fa protagonitzar el president Carles Puigdemont i el ministre espanyol Félix Bolaños.
'A Waterloo', una conversa entre Carles Puigdemont i Félix Bolaños és la nova peça de petit teatre quotidià de Joan Guasp
També a Mitjans mallorquins
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molts de milions d'humans a la Península i aquí desconeixen qui són aquests dos. És com si Roma intentàs vendre entrades al teatre, a la Liga o a San Isidro, o a la Missa del Pilar o a la de la Moreneta. Però, en paraules del bisbe Taltavull, hi ha una apostasia silenciosa. La por és que passem d'una caiguda de l'audiència (ja notable en les misses) a una caiguda en la recaptació fiscal i que l'Estat es vegi forçat a embargar comptes bancaris i propietats per pagar als bancs. Per tant, els assessors de comunicació de Sánchez i Puigdemont tenen la meravellosa idea d'alimentar una història que cada vegada està més oblidada. El foc s'apaga. I la natalitat, futurs contribuents, pel terra. I les empreses sense esclaus. Taltavull: "Apostasia silenciosa" i els diners per alimentar la Liga BBVA, que es ven a l'Islam si als mascles catalans i espanyols l'ofereixen dues mamelles de raça àrab, no hauran servit per mantenir el cirrc eternament a la Mediterrània occidental. Haurem de muntar-lo a la Xina. En tot cas, gràcies per l'espectacle. Per cert, la meva dona és filla de O Augusto, un comunista portuguès exiliat durant la dictadura de Salazar. Va rebre pallisses i va sofrir tortures. És trist que es comparin els exiliats actuals amb els del segle XX. O amb els interrogatoris a E.T.A. Lluitar, lluitar contra Roma i l'Estat a Irlanda, Portugal, Euskadi... Amb armes i disposat a rebre una bala. Aquí pressió econòmica i psicològica, però no és el mateix. A més, aquí sembla pactat per mantenir l'atenció i l'esperança, com l'ase que va darrere d'una pastanaga. Com una clavetera que et roba la cartera. També és cert que per menjar paella congelada... Millor A Majorcan Expérience with a Clavetera. O amb polítics que et prometen drets i llibertats per motivar els esclaus. Comprau una estàtua de la llibertat a la Xina i posau-la al Parc de la Mar, aviam si funciona. No oblideu pagar comissions al mercader. Salut.
Bueno, de hecho la realidad supera la ficción. Lo de Puigdemont y sus acólitos es digno de una ópera bufa, no diré más. Vergüenza ajena.