S'estrena 'El conflicte lingüístic: casos reals', un espai setmanal a Ona Mediterrània sobre vulneració de drets lingüístics

Conduït per Antoni Martiàñez, membre de la Plataforma per la Llengua Illes Balears, l'espai exposarà casos de discriminació per raó de llengua recollits a través del servei de defensa dels drets lingüístics de l'entitat. Amb aquesta iniciativa, l'organització vol «contribuir a empoderar la ciutadania, a fer-la conscient dels seus drets i animar-la a defensar-los, i pretén visibilitzar que les discriminacions lingüístiques són massa habituals i es donen en tots els àmbits». Algunes, de fet, les empara la mateixa legislació, que és, intrínsicament, injusta amb les llengües pròpies dels territoris de l'Estat espanyol diferents de la castellana.

Contràriament al 'bilingüisme cordial' que reivindiquen les institucions, les dades del servei de defensa dels drets lingüístics de la Plataforma per la Llengua constaten l'increment de casos de discriminació reportats per la ciutadania. L'entitat posa aquest servei a disposició de tothom que detecti vulneracions de drets lingüístics o percebi discriminacions per raó de llengua i vulgui assessorament legal i assistència per a la formulació d'instàncies i recursos. L'equip d'experts que integra aquest servei estudia si els casos poden tenir recorregut judicial o no, i en els casos més greus, la mateixa entitat assumeix la despesa de la defensa legal.

El primer capítol, un cas de discriminació lingüística en el Servei de Salut

En el primer capítol que podeu recuperar al web d'Ona Mediterrània a partir del minut 40, s'exposa un cas de discriminació que va tenir lloc al Servei de Salut de les Illes Balears. El 27 de gener de 2023, una ciutadana, a qui s'ha assignat el nom fictici de Maria, va contactar amb el servei d'atenció telefònica per a demanar cita mèdica. Malgrat haver triat l'opció de ser atesa en català, la resposta que va rebre va ser en castellà. Quan na Maria va recordar a l'operador que havia triat el català, aquest li va respondre que les trucades arribaven «indistintament». En insistir perquè li garantís el seu dret de ser atesa en català, el treballador li va respondre de manera despectiva: «¿Quieres una cita o vuelves a llamar y te peleas con la máquina?». Finalment, quan va demanar ser atesa per una altra persona, li van dir «un momento» i li varen penjar el telèfon.

Aquesta situació constitueix una vulneració flagrant dels drets lingüístics. Segons l'article 4 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i el primer article de la Llei de normalització lingüística, el català és llengua oficial i qualsevol ciutadà ha de poder ser atès en aquesta llengua per l'administració pública. Es tracta, per tant, d'un dret reconegut que les institucions han de garantir, no és merament una opció.

Discriminacions com aquesta no són casos aïllats. La Plataforma per la Llengua recomana sempre «actuar amb assertivitat, demanar ser atès per una altra persona si no es respecta el dret d'opció lingüística, presentar reclamacions formals i adreçar-se al servei de defensa dels drets lingüístics de la Plataforma per la Llengua per a denunciar aquestes vulneracions».