30 anys de Joves de Mallorca per la Llengua. Entrevista al seu portaveu, Pau Emili Muñoz

P: L'entitat fa avui 30 anys, però ja ho vàreu celebrar el mes d'abril amb un concert multitudinari amb els Tyets, Maria Hein i Plan-ET.

R: Sí, nosaltres normalment organitzam els actes durant la primavera i, enguany, abans del Correllengua Interilles vam voler fer aquest concert; perquè com que l'Acampallengua 2023 va ser un èxit, encara que enguany l'activitat forta fos un Correllengua, no ens volíem quedar sense organitzar un concert, una festa d'aniversari. Aquest va ser el primer gran concert dels Tyets a Mallorca.

P: Joves fa una activitat gran cada any, enguany heu decidit fer-ne dues -que no són activitats menors-, és evident comptau amb un gruix de voluntaris que fa anys que no hi havia.

R: Sí, m'atreviria a dir que des de l'any 2012 Joves no havia tengut tants voluntaris -tant membres de la comissió permanent com persones que venen a ajudar puntualment-. El concert va suposar un esforç enorme: hi varen venir 2500 persones. I a més, després, es va celebrar el primer Correllengua Interilles. Vàrem quedar molt contents de com va anar tot plegat.

P: Aprofitant el trentè aniversari de l'entitat, farem un repàs breu de la seva història. Joves de Mallorca per la Llengua es va concebre com una entitat dins la qual s'emmarcaven altres organitzacions, i després va passar a ser independent.

R: Sí. El 1994 es va fundar Joves, quan feia poc que s'havia fundat Plataforma per la Llengua a Catalunya, i la idea era un poc aquesta: ser una plataforma d'entitats, que ara seria el Consell de la Joventut. Al seu segon any de vida, Joves ja va evolucionar per esdevenir una entitat pròpia, i ha anat creixent fins ara, que ens trobam en un molt bon moment.

P: Però no tot han estat èpoques bones. Hi va haver uns anys d'aturada abans del primer Treu la Llengua el 2018. Quin canvi intern va permetre reprendre l'activitat? Quina evolució hi ha hagut a la comissió permanent?

R: Durant aquell moment d'aturada, des de 2013, els membres de Joves van haver de fer molta feina amb l'Assemblea de Docents i amb l'Obra Cultural Balear, perquè l'activitat de les entitats en defensa de la llengua trobava moltes dificultats, degut al govern de Bauzà. És tot un mèrit que els joves mantenguessin l'entitat viva en aquelles condicions. Sí que es va organitzar qualque concert i es va començar un programa de ràdio a Ona Mediterrània. Des d'aleshores Joves ha evolucionat molt, perquè és una entitat que canvia molt amb el temps: per posar un exemple, els fundadors de Plataforma encara hi estan implicats. En canvi, Joves es renova gairebé cada any; hi entra molta gent nova i els més antics se'n van. Per aquests joves nous, que normalment tenen uns 16/17 anys, Joves té una tasca essencialment formativa. Com que sempre hi ha moviment, a més, l'entitat sempre està al dia, i, tot i que l'entitat depèn sempre de tenir gent nova, crec que això que he explicat és un gran avantatge. Per exemple, el 2020, a la comissió permanent no hi havia gent, i l'estirada ha vengut després del Correllengua del 2022 i després amb l'Acampallengua, a partir dels quals el nombre de membres de la comissió permanent ha crescut exponencialment.

P: Has dit que fer reunions en línia desmotivava als voluntaris; als que ja hi eren perquè estaven acostumats a fer reunions presencials a Can Alcover i als nous perquè no es trobaven amb un espai de socialització normal sinó amb un espai de treball, sense aquesta part més divertida.

R: Sí, jo sempre dic que els joves (tant els d'ara com els de fa vint anys) tenen molt de mèrit, perquè Joves consisteix a anar fent feina tot l'any (amb reunions setmanals, etcètera) fins que arriba el moment del Correllengua, l'Acampallengua, etc. Aquell dia es fa moltíssima feina i, després, hi ha un dia o dos de gratificació perquè tot ha anat bé. Aquest dia és molt especial, el fet de viure'l amb els companys amb qui has fet feina durant mesos, veure que els actes tenen una repercussió a la societat a llarg termini...

El fet que hi hagi persones disposades a fer això és una cosa extraordinària, hauríem d'estar orgullosos que hi hagi gent així a Mallorca.

P: Pel que fa al tema de les reunions virtuals que comentaves abans, tot això està ara molt més normalitzat, i per ventura gràcies a això el relleu intergeneracional es veu afavorit: els joves que van a Barcelona a estudiar, per exemple, una carrera universitària, poden continuar formant part de l'entitat.

R: Sí, parlant amb n'Àlex Segura, un dels impulsors dels darrers Acampallengua i Correllengua, he descobert que ell passava molta pena quan la gent partia a Barcelona. Es va intentar crear un grup allà per continuar fent feina, però en aquella època era més complicat. Ara tenim la meitat de la plantilla a Mallorca i l'altra meitat a Barcelona i tots feim la mateixa feina. Intentam fer pinya amb els que som a cada lloc i quan els de Barcelona venen a Mallorca ens trobam tots i és molt guapo.

P: Ara dèiem que després del primer Treu la Llengua l'entitat ha agafat embranzida i no ha aturat fins ara, i també que s'hi han incorporat molts voluntaris nous, així que et volia demanar per la reunió de la comissió permanent ampliada que fareu aquest cap de setmana a Santa Maria, a Son Llaüt. En què consisteix una permanent ampliada?

R: És la porta d'entrada a la comissió permanent, que és la que es reuneix setmanalment. Si algú ha estat voluntari a un concert o al Correllengua i li ha agradat com feim feina i com funciona la comissió permanent i s'hi vol implicar més, a la permanent ampliada ens trobam tots plegats durant dos o tres dies a un mateix lloc i ho decidim tot; l'activitat d'aquell curs i quines comissions són necessàries. (comunicació, relacions institucionals, contacte amb els artistes...). També venen persones externes a fer-nos formacions bàsiques. Al final, cadascú decideix si li ha agradat la planificació per al curs següent i si vol entrar a la comissió permanent.

P: Per què és un bon moment per entrar en contacte amb l'entitat?

R: Ara Joves té molta força, com a entitat les coses estan sortint bé. A més, necessitam gent per fer front als atacs contra els drets dels catalanoparlants a Mallorca.

P: En aquesta línia, com heu viscut aquest any de legislatura?

R: Estam confosos, com tothom. Tenim un PP al capdavant de l'Institut d'Estudis Baleàrics que fa coses en favor de la llengua que estan bé; i després tenim al mateix PP, gairebé indistingible de Vox, que es dedica a atacar sistemàticament la nostra llengua en l'educació, la sanitat... sembla que no han après res del que va passar fa uns anys. Malgrat això que he dit, crec que tots sabem de què va cadascú, i que això no pot continuar així. Ells juguen a això: ens donen ditades de mel i després fan retrocessos en matèria lingüística. Igualment, això no basta. El català necessita molt més suport institucional i no podem permetre cap atac contra la llengua dels mallorquins, que, per cert, el Govern té l'obligació de defensar.

P: Aquest rebuig a les polítiques del Govern per part de la societat civil va culminar, precisament, amb la diada de l'OCB de dia 5 de maig i amb una altíssima participació en el Correllengua interilles.

R: Sí. Va ser molt emocionant: era el primer Correllengua interilles i el trentè aniversari de Joves, i, a la vegada, la primera gran diada de l'OCB des de 2019. Fou molt especial; la Plaça Major de Palma era plena de gom a gom i tothom estava molt emocionat. Va servir perquè els mallorquins que defensam la nostra llengua poguéssim veure que no estam sols, que hi ha més gent que lluita per la mateixa causa que nosaltres, i amb molta força de cara als pròxims anys. Pens que Joves per la Llengua té la feina de mostrar la cara amable d'aquesta lluita sense perdre de vista per què feim les coses. No organitzam concerts només perquè ens agradi estar de festa amb els amics; els organitzam perquè són els únics concerts 100 per cent en català que s'ofereixen a Mallorca, i per demostrar que els joves volem viure plenament en català, cosa que també implica poder sortir de festa en català. Aquestes exercicis d'autoestima col·lectiva, com els concerts que feim nosaltres o com la diada de l'OCB són necessaris perquè, encara que no hem de ser innocents, hem de saber valorar les nostres victòries. En un moment com aquest, fer un Correllengua o una diada amb una participació tan alta és una victòria de la que hem de ser conscients.

P: Heu parlat amb diversos partits perquè es comprometin, amb un acord signat que s'ha publicat a les vostres xarxes socials, a fer com a mínim un 50% de la programació de les festes en català, cosa que és especialment important ara que ens trobam a les portes de l'estiu. Ens pots explicar un poc millor en què consisteix aquest acord?

R: Consisteix que els ajuntaments dels pobles es comprometen a fer un 50 per cent de cada acte en català (no un 50% de la programació total de les festes, sinó de cada acte en particular). Malgrat que les festes, en conjunt, s'organitzen normalment en català, les revetles són una assignatura pendent en aquest sentit des de fa anys. Els concerts que organitzam nosaltres, la cooperativa Suscultura o el Mobofest tenen èxit perquè la gent realment vol anar a concerts en català, i ha de poder fer-ho al seu municipi. De moment han signat l'acord el Pi, el PSOE, MÉS per Mallorca i alguns partits independents. A partir de l'any que ve l'acord s'haurà d'implementar al 100 per cent. El PP volia signar un acord reduït i sense terminis ni percentatges, però nosaltres necessitam aquests números per a fiscalitzar que el compromís s'està implementant de manera efectiva.