Elviro, PROEM-AID: «Nosaltres som una resposta ciutadana a un fracàs polític»

• Quina situació t’has trobat quan has arribat a Lesbos? De quina manera ha afectat aquest terratrèmol les persones refugiades?

Ara mateix ja hi ha gent reallotjada i hem tengut la sort de tenir bombers aquí. Als refugiats no els ha afectat tant com a la població local perquè l’epicentre passa entre Quios i Lesbos i va afectar més al sud.

• Des de PROEM-AID i l’ONG basca Salvamento Marítimo Humanitario heu llançat la campanya #maydayterraneo per aconseguir 250.000 euros i una nova embarcació per fer feina a la Mediterrània central entre els mesos de juliol i octubre d’enguany. Quina ha estat la rebuda d’aquesta campanya?

Ens està començant a ajudar molta gent via crowfunding, inclús ens han donat tota la medicació que ens farà falta. Tant Salvamento Marítimo com nosaltres compartim el mateix ADN, hi ha molt bona relacions perquè tenim els mateixos protocols de feina i pensam que tot sols no podem anar perquè som associacions sense ànim de lucre, no tenim cap negoci. Ara mateix la via més mortífera del planeta és el Mediterrani. Sap greu dir-ho però cada cap de setmana es rescaten 2.000 o 3.000 persones.

• El cap de setmana passat, les ONG varen rescatar més d’un miler de persones refugiades de la Mediterrània central sense la presència de cap autoritat europea. Com és possible que no hi hagi cap autoritat europea a la mar i tot quedi en mans de voluntaris?

Nosaltres som una resposta ciutadana davant d’un fracàs polític. Sona cru però el problema que tenim aquí és que la Unió Europea no té cap operació de rescat al Mediterrani central. El que hi ha són operacions de tancament de fronteres duites pels militars. La darrera iniciativa d’operació humanitària és d’Itàlia fa dos o tres anys. Ara el que hi ha són vaixells de guerra.

• Tres bombers de PROEM-AID que es varen desplaçar al mes de desembre a Lesbos s’enfronten a gairebé deu anys de presó perquè el Govern grec equipara les tasques de rescat amb el tràfic il·legal de persones. Com s’entén això?

L’obligació moral d’ajudar a una persona que té una necessitat ara mateix està criminalitzada. Equiparen les persones que ajuden els migrants als traficants. No et puc donar una resposta; és tant indignant. Estam xarrant de la moral. Tenim pràcticament tots els grups polítics europeus amb nosaltres menys l’extrema dreta, evidentment. Açò no és qüestió d’ideologia; és una qüestió d’humanitat.

• Vosaltres formau part de la plataforma Les Balears Acollim que fa una crida a assistir a la manifestació d'aquest dilluns a Palma per exigir que l’Estat espanyol aculli les persones que s’ha compromès a acollir. Quina valoració fas de la feina que s’està duent a terme des d’aquí?

No fa falta donar opinió; basta amb donar dades. Espanya s’havia compromès a rebre més de 18.000 persones i anam per 2.000. A nivell d’acollida els criteris a l’hora de distribuir s’hauria de gestionar millor sobretot pels perfils professionals que presenta la gent que ve. És una qüestió de voluntat de voler fer les coses bé. No fa molts anys érem els espanyols qui érem els refugiats. Tenim molt poca memòria. Les condicions en les quals es troba aquesta gent es poden equiparar a la Segona Guerra Mundial amb el que varen fer els nazis.

• Com és possible que la competència d’acollida sigui estatal i no municipal amb la de ciutats i pobles que fan tot el que poden per acollir?

El president del Parlament, Balti Picornell, va tenir el detall de telefonar-nos perquè li explicàrem què és el que passa. Nosaltres no podem fer res perquè és a nivell estatal però és que qui s’ho estan menjant tot són els municipis. Són els qui s’estan quedant sense recursos per atendre aquestes persones d’una manera humana i són els propis veïnats els qui ajuden.