El Govern es planteja no fer mai el tren d'Artà
Imatge de l'obra del tren cap a Artà el mes de març passat. Foto: M. À. Cañellas. El nou gerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), José Ramón Orta, va anunciar ahir que el Govern vol aturar "temporalment" la construcció del tren tram entre Manacor i Artà. Segons Orta, SFM no té prou doblers per fer-lo, perquè l'Estat no ha pagat els doblers que calien i no els queda més remei que "suspendre'n" les obres. Amb tot, el gerent de SFM no descarta que el tren a Artà quedi suspès definitivament. Explicà que és molt més barat dur els passatgers amb autocar i que tot plegat s'ha d'estudiar. Orta va explicar que, dels 443,75 milions d'euros prevists en el conveni ferroviari, l'Estat tan sols n'ha pagat 57,5: 3 milions el 2008, 25 el 2009, 15 el 2010 i 14,5 enguany.
El Govern promet saldar el deute amb el Consell, però no diu què pagarà ni quan
Aguiló confia amb l'acord amb les entitats financeres. Foto: S. Amengual. El Govern balear es comprometé ahir a pagar el deute que té amb el Consell de Mallorca, però evità xifrar-ne la quantitat i no concretà si la seva estimació coincideix amb la de la institució insular, que l'ha situat en 240 milions. L'Executiu tampoc no especificà quan es farà efectiva la transferència ni com es duran a terme els pagaments. L'únic que va quedar clar és que no l'abonarà immediatament ni tot de cop. El vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló, es reuní ahir al Consell amb la presidenta de la institució, la també popular Maria Salom, qui acceptà les promeses inconcretes del responsable autonòmic, no mostrà cap to reivindicatiu i optà per tornar a culpar els anteriors gestors del Pacte per l'herència rebuda. El Govern promet saldar el seu deute amb el Consell sense concretar la quantia ni la data
El PP tudarà 2,5 milions d'euros en aturar el tramvia
Recreació virtual del tramvia de Palma. El Govern es gastà la legislatura passada 2,5 milions d'euros en projectes i estudis previs necessaris per al tramvia de Palma, que ara no serviran de res si el PP n'atura el projecte. L'exdirector general de Mobilitat i actual home fort de PSM-IV-ExM a Cort, Antoni Verger, ho explicà ahir. Insistí que el tramvia seria "la solució als problemes de mobilitat de la badia de Palma" i que els autobusos no basten per solucionar el col·lapse que hi ha ara. El tren tram de la badia de Palma, que havia d'arribar fins a Llucmajor, costava devers 350 milions d'euros, un preu que els populars consideren massa elevat, encara que tot el finançament havia de ser estatal. El gerent del Consorci de la Platja de Palma, Àlvaro Gijón, ratificà fa dues setmanes que el tramvia no es faria.
Balears ha recaptat 507 milions més que l'any passat
L'exconseller d'Economia Carles Manera, en una imatge d'arxiu. Foto: M. À.C. El Govern ha recaptat 507,1 milions d'euros més que l'any passat per aquestes mateixes dates. Si el juliol del 2010 havia cobrat, en total, 1.000,9 milions d'euros a través dels impostos, enguany ha tancat el mes passat amb 1.508 milions recaptats. Aquest augment, però, es deu, sobretot, a l'aplicació del nou model de finançament. El nou model, que s'aplica progressivament, indica que respecte del 2011 les Illes Balears hauran de rebre el 50% de l'IVA i l'IRPF, mentre que de l'any passat just se'n quedava el 35% i el 33%, respectivament. També ha passat d'un 40% a un 58% dels impostos especials, els que graven l'alcohol, la benzina i el tabac. Ara, aquest augment no el veuen directament les Illes Balears. Aquests tres impostos són parcialment cedits, de manera que els doblers, d'entrada, se'ls queda l'Estat.
El Consell admet que falta de liquiditat prové del deute del Govern
El Consell de Mallorca ha admès que el seu principal problema de finançament i liquiditat prové del deute que el Govern balear manté amb l'organisme insular des de març de 2011. En el ple, que s'ha desenvolupat aquest matí, el grup socialista ha realitzat una interpel·lació sobre la situació econòmica del Consell, que, ha assenyalat, no està a punt de la "fallida", com han anunciat representants de l'organisme insular a través de la premsa.
Reconversió de la Platja de Palma
El Govern no renuncia a la rehabilitació de la Platja de Palma
El portaveu del Govern, Rafael Bosch, ha assegurat avui que el Govern no renunciarà" a una transformació tan important com la que suposa el pla de revalorització de la Platja de Palma, encara que ha admès que haurà de reprogramar-la per problemes econòmics. Preguntat a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, sobre si l'anterior Govern va desviar 10 milions d'euros de finançament del Govern central per al projecte de la Platja de Palma a despesa corrent, Bosch ha assenyalat que l'administració anterior va dur a terme aquest tipus de desviacions, però no s'ha referit concretament a aquest cas.
El Govern s'oposa a l'Impost de Patrimoni però l'aplicarà per no reduir ingressos
Rafel Bosch, en una anterior compareixença després del Consell de Govern. Foto: S. Amengual. El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha assegurat avui que l'executiu balear no comparteix la decisió del Govern central de tornar a posar en marxa l'Impost de Patrimoni però ho estudiarà i l'aplicarà si no fer-ho suposa una minva d'ingressos en matèria de finançament autonòmic. "No el compartim, però podria ser que en la seva determinació i aplicació pogués afectar al finançament de les comunitats autònomes, amb el que hauríem de valorar si per no perdre cap capacitat d'ingressar, per no minvar nostre ingressos com a comunitat autònoma l'hauríem d'aplicar", ha assegurat Bosch a la roda de premsa posterior al Consell de Govern. Torna l'impost de patrimoni a partir de 700.000 euros
Antich i l'empresariat demanen un «gran acord polític» per a un nou finançament
El president Antich i els representants dels empresaris de les Balears coincideixen en la necessitat d'assolir «un gran acord polític» per aconseguir la millora del sistema de finançament autonòmic. Així, el cap de l'Executiu expressà ahir la seva voluntat de cercar «el màxim consens» entre totes les forces polítiques de les Balears. Antich es reuní amb els representants de la plataforma cívica, que agrupa les cambres de Comerç de Mallorca i Menorca, el Cercle d'Economia, les patronals Caeb i Pimem i altres organizacions i col·legis professionals. Els empresaris afirmaren que les seves propostes tenen una coincidència molt gran amb la feina que s'està fent a l'Executiu.
Chaves diu que el model de finançament ha de corregir la injustícia amb les Balears
El vicepresident tercer del Govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, afirmà avui que el sistema de finançament autonòmic vigent és “injust” per a les Balears, circumstància que el model que es negocia en l'actualitat “ha de corregir”. Chaves s'ha entrevistat durant una hora i vint minuts amb el president del Govern balear, Francesc Antich, a la seu de l'Executiu autonòmic en el Consolat de la Mar, en un encontre que el ministre ha qualificat de positiu i intens i en el qual han parlat de la negociació del nou model de finançament autonòmic que el Govern central té previst tancar el maig.
Balears, l'única comunitat de l'Estat que perd finançament
El finançament de la Comunitat Autònoma empitjora. Així ho posen de manifest les dades de la liquidació del sistema de finançament autonòmic de l'any 2007, exposades ahir pel secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña. Segons aquestes xifres, Balears augmentà el seu pressupost en un 2,2%, però la seva població va créixer encara més, un 2,9% i, per tant, el finançament per càpita es reduí.
7.000 milions no basten
La possibilitat que el Govern central doti el nou sistema de finançament autonòmic amb una aportació de 7.000 milions d’euros a repartir entre totes les comunitats no satisfà les expectatvies de Balears. Tant el conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera (PSIB-PSOE), com els seus socis d’UM i Bloc advertiren ahir que no basta. El PP també criticà l’aportació anunciada.
Manera demana “celeritat” per acabar amb un finançament “letal”
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, demanà ahir en el Senat que l'Executiu central tanqui "amb celeritat" el nou sistema de finançament autonòmic perquè l'aplicació de l'actual model resulta "letal" per a Balears per la rigidesa dels criteris, que impossibiliten que pugui assumir l'"espectacular" creixement demogràfic i així la mantenen com la comunitat "pitjor finançada, amb diferència".
Front estatutari pel nou finançament
Representants dels governs de les sis comunitats autònomes que han reformat recentment el seu estatut d'Autonomia -País Valencià, Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella-Lleó i Balears- es reuniren ahir a Valencia i reclamaren de manera conjunta que el nou model de finançament s'acordi "aviat", sigui "suficient" i, subratllaren, que respecti cadascun dels desenvolupaments estatutaris que s'han fet en aquest matèria.
El president torna amb 'mal de ventre' de Madrid
L'estreta de mans no s'ha traduit en acord. Foto:Efe. L'objectiu del Govern era situar Balears en la mitjana del finançament autonòmic i el president, Francesc Antich (PSOE), deixà entreveure ahir que la darrera proposta feta per l'Executiu central encara no garanteix aquesta fita. Antich es reuní al matí amb la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado (PSOE), i deixà clar que no havia tornat de Madrid satisfet. "No estic content" i "estic preocupat", reconegué. "De moment no hi ha acord". El president evità parlar de xifres, però advertí que el Govern ha fet els seus números i la proposta que els posà ahir sobre la taula la vicepresidenta no resol la "injustícia" que pateix Balears, "no dóna resposta a les nostres peticions" i "no cobreix les nostres expectatives".
Lloances i crítiques al nou finançament
Un model de finançament "raonable". Així qualificà ahir el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, el nou disseny autonòmic de finançament, que segons assegurà ha complert a totes les comunitats. "El que és bo per a la integració d'Espanya, per a Catalunya, Extremadura, Andalusia, les Canàries i les Balears és bo per a l'estabilitat i el futur del sistema autonòmic", afirmà.
Una clàusula de darrera hora
Si les Illes Balears aconsegueixen finalment l'objectiu de situar-se en la mitjana estatal del finançament haurà estat perquè l'Executiu autonòmic ha pogut incloure, en el darrer esforç, una clàusula específica per a l'Arxipèlag en la Proposta d'acord per a la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'Autonomia. Aquesta clàusula, que no figurava en el document fins la setmana passada, ha de permetre que les Illes deixin enrere el lideratge en el rànquing de comunitats més mal finançades de l'Estat i assoleixin, almenys, la mitjana espanyola.
Balears dóna el sí sense xifres
Balears va donar oficialment ahir el ‘sí' al nou model de finançament autonòmic, que ha de situar la comunitat en la mitjana estatal i ha de millorar en uns 500 milions la partida d'uns 1.900 milions que rep anualment. El Consell de Política Fiscal i Financera, que reuneix els representants del Govern central amb els de les comunitats, ratificà el nou model sense que s'aportassin xifres oficials de com quedarà cada comunitat. Les autonomies del PP es van abstenir i la resta en votaren a favor. El sistema, que entra en vigor amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'enguany, es tramitarà ara com a llei orgànica. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE, defensà que el ‘sí' de Balears al nou model era "nítid i clar", "un sí total", perquè el document que s'aprovà recull l'objectiu de la comunitat.
Llum verda al nou model de finançament
Chaves, Salgado i Ocaña, a la roda de premsa davant els mitjans. Foto: Efe. El nou model de finançament autonòmic presentat pel Govern va rebre ahir horabaixa el vistiplau del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), gràcies al suport de totes les comunitats autònomes governades pel PSOE, més Canàries -que hi va donar un sí "crític"-, Ceuta i Cantàbria, i sense rebre cap vot en contra. Finalment, totes les autonomies a les mans del PP se'n van abstenir, com també ho va fer Melilla. D'aquesta manera, Astúries, Catalunya, Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia, Balears, les Canàries, Ceuta i Cantàbria van dir ‘sí' al sistema proposat per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc