Espectacles

No children tornen jugant amb foc

En sis anys, un grup de rock pot néixer, treure discos, tocar i dissoldre's, però aquest és el temps que han necessitat els mallorquins No children per editar el seu tercer disc d'ençà que l'any 2004 publicaren la seva darrera referència: Reality. El 13 de setembre està previst que surti a la venda Souls on Fire, un àlbum en el qual deixen de banda el punk melòdic que predominava en els primers treballs per endinsar-se en sonoritats més contundents i ambients més foscos que poden desorientar els fans. "Després de tant de temps no podíem treure un disc igual a l'anterior", afirma Marcos Escoriza, cantant i guitarrista de la formació, completada per Dimas a la guitarra i a les veus, Edy Pons al baix i Dani Garcia a la bateria. La nova passa ha estat costosa. El 2009 refusaren publicar un disc, del qual ja havien pagat la mescla. "Als assaigs sorgien idees que ens agradaven molt més i decidírem tornar a començar de zero", comenta Dimas, qui a Souls on Fire guanya protagonisme en les veus. "Vaig entrar fent cors en el segon i si seguim aquesta línia, el cinquè el cantaré tot jo", bromeja. El disc es podrà descarregar a través d'internet en comprar una camiseta del grup. És una iniciativa de la seva nova discogràfica, Atticus Black Music, filial d'una marca de roba californiana.

G. Amengual.02/09/10 0:00

Espectacles

Souls of fire, el nou treball de No Children

Els No Children reprenen la feina amb nou album, el tercer, titulat Souls of fire. Es tracta d'un treball que arriba després de cinc anys d'espera, un temps que els ha servit per madurar i obrir-se a noves influències. Avui el presentaran en la sala Assaig a partir de les 22 h. Els temes que conformen aquest disc presenten nous registres que van des del metal a d'altres de més progresius. Una novetat d'aquesta etapa que inicien és la incorporació dels mallorquins a les files d'Atticus Black Music, un nou segell creat per la marca Atticus Clothing, fundada per membres de Blink-182. Així, els No Children pretenen obrir-se encara més portes dins el món internacional."Durant aquests cinc anys no hem aturat de treballar fins que hem aconseguit el que volíem fer", explica Marcos, un dels guitarres del grup. Pocs grups de l'Illa s'han pogut mantenir durant tants anys a la palestra. Ells mateixos consideren que "és molt difícil" continuar. "Això no et dóna doblers", afirma Edy, el baixista de la banda. "Tots hem de tenir una altra feina per poder viure i ho hem de combinar amb la música", afegeix. "Malgrat tot, nosaltres estam com el primer dia, amb la mateixa il·lusió", sentencia.

Maria Llull26/11/10 0:00