Cultura

“Si fos ara, el meu pare no hauria filmat pel·lícules”

Sigui per mal o per bé, els progenitors sempre marquen. Però si un és fill d'un director de cinema de la talla de Luis Buñuel, i, a més, la seva carrera s'ha desenvolupat dins el setè art, és inevitable portar sempre a sobre l'ombra del pare. Aquest és el cas de Juan Luis Buñuel (París, 1934), que ahir presentà Él (1953), una de les pel·lícules que el seu pare rodà a Mèxic, i que ell considera com a una de les millors de la seva cinematografia. "És una pel·lícula magnífica, de les cinc millors de la història del cinema mexicà. Ho té tot, però jo en destacaria per damunt totes les coses el sentit de l'humor, encara que es tracti d'un fet terrible", explicà Juan Luis Buñuel. Él conta la història de Francisco Galván que, enamorat de Gloria, l'al·lota del seu amic, farà tot allò que sigui possible per enamorar-la, i arriba a estar posseït per la paranoia i la gelosia patològica. Malgrat tenir com a pare un director gegant, els inicis de Juan Luis Buñuel dins el món del cinema varen tenir lloc com a assistent d'Orson Welles. "Vaig aconseguir aquesta feina perquè parlava diversos idiomes i això era ideal per treballar d'assistent en produccions internacionals", comentà. "També vaig estar a les ordres de Louis Malle. En total, vaig fer aquesta feina uns 12 anys, així que després no vaig tornar a la literatura anglesa, que era allò que havia estudiat", afegí.

Maria Llull16/12/10 0:00