Més de 3.000 persones obren la campanya pro consultes
Unes 3.500 persones assistiren ahir a Barcelona a l'acte central de campanya de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, que agrupa els representants de les diverses comissions organitzadores de les consultes que es duran a terme el 13 de desembre en 161 municipis de Catalunya i en les quals podran votar més de 700.000 ciutadans. Entre els assistents hi havia el diputat d'ERC i responsable de campanya de la Coordinadora, Uriel Bertran; el batle d'Arenys de Munt (Barcelona), Carles Móra; els periodistes Miquel Calçada Mikimoto i Ana Morgades; l'escriptor Víctor Alexandre i el filòsof Josep Maria Terricabras. Bertran explicà que la iniciativa consisteix a informar les localitats on hi ha convocat un referèndum de quins són els llocs habilitats per votar i sobre les raons per les quals es convoca la consulta. "Feia falta un acte de força com el d'avui per iniciar la campanya i animar la gent", afirmà.
20% de participació en la consulta independentista
Un total de 260.000 persones varen participar en les consultes sobiranistes que es van organitzar a 211 municipis de Catalunya. Aquesta xifra frega el 20% del cens (1,3 milions de ciutadans cridats a les urnes), segons les dades facilitades per la Coordinadora de les Consultes. Del total, més del 90% varen donar un sí aclaparador a favor de la independència de Catalunya. En les anteriors edicions, l'assistència va ser lleugerament superior a la d'ahir, encara que llavors votaven poblacions de mida petita i mitjana, mentre que en aquest cas ho feren capitals provincials -Girona i Lleida- i capitals comarcals, com Olot (Girona), Manresa (Barcelona) i Reus (Tarragona).
Els catalans, de mica en mica omplen l'urna
S'encetaren botelles de cava la nit de diumenge, però no a totes les poblacions catalanes que havien duit a terme la consulta popular per la independència. S'obrí cava, per exemple, a Girona, on els organitzadors del referèndum es mostraven molt satisfets amb el 21,89% de participació assolit. També regnà la satisfacció en municipis com Olot i Igualada, que amb Girona esdevingueren les tres úniques capitals de comarca que superaren la barrera del 20%. I és que, avui en dia, l'èxit de les consultes autodeterministes ja no es mesuren pel vot favorable o contrari (que sempre se situa en prop del 90% pel sí). Ara, totes les anàlisis es fonamenten en els índexs de participació. A Girona, per exemple, els membres de la plataforma Girona Decideix feien pronòstics dissabte vespre. Eren molts els que, aleshores, haurien signat feliços per assolir un 15% de participació. L'alegria dels municipis gironins contrastà amb els discrets resultats obtinguts a la majoria de ciutats on es votava. Reus, amb un 14,7%, quedà lluny de les expectatives. El desastre fou encara més gran a Lleida ciutat, on tan sols acudí a les urnes el 8,2% del cens.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent