Company dóna ara prioritat al projecte del tren de Llevant
"La nostra prioritat és ara sol·licitar al Govern central que reuneixi la comissió mixta que supervisa el conveni ferroviari". Així ho assegurà ahir el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, després de reunir-se amb els batles de la comarca de Llevant per explicar-los els motius per decretar la suspensió temporal de les obres de la línia Manacor-Artà. Company, que ara aposta per acabar el traçat ferroviari com a primera opció d'entre les que el seu Govern té damunt la taula si arriben els doblers de Madird, deixà clar que l'Executiu "no se suma a cap reivindicació", després que els batles de Manacor, Sant Llorenç, Capdepera, Artà i Son Servera li demanassin que defensàs davant el Govern central el compliment del conveni que preveia la construcció del tren entre Manacor i Artà.
Company perdrà 6 milions de la UE si no paga ajuts ja
El Govern balear perdrà per sempre sis milions d'euros anuals de la Unió Europea per a ajudes agrícoles si no paga abans que acabi l'any els quatre milions que ha d'aportar per cofinançar aquestes subvencions, que deu als pagesos des de 2009. Així ho va reconèixer ahir al Parlament el conseller d'Agricultura, Biel Company, qui apuntà que la qüestió és en mans de Tresoreria, que li cerca una solució. En la primera compareixença en comissió, Company reconegué que deu al sector agrícola vuit milions en subvencions, alguns de l'any 2008, però advertí que la situació més preocupant és la que afecta aquests quatre milions pendents i que s'han de destinar a joves pagesos, races autòctones o plans de millora. Si no es paguen als agricultors abans de final d'any, la UE no lliurarà els doblers de 2009 (que haurà d'aportar el Govern) i no donarà mai més aquestes subvencions a les Balears. Això farà que el sector perdi 10 milions anuals. Així mateix, avisà que s'inicia una època de pocs recursos i avança que, a partir d'ara, a qui s'ha d'ajudar és a les explotacions, empreses o cooperatives productives "i no a les que han fet un forat".
“L'estim i esper que se'n penedeixi”
"Esper que algun dia es penedeixi del que ha fet. Jo encara no em crec res. Amb mi era bona, una al·lota alegre i afectuosa. No vaig saber mai que tenia un fill, perquè em va dir que César era el seu nebot, i molt manco que l'havia mort". El company de Mónica Juanatey, la parricida confessa de Maó, vol mantenir la identitat en l'anonimat. Des que li comunicaren la detenció de la seva al·lota, està tancat a la casa que tots dos compartien, al número 91 del carrer de Sant Llorenç, commocionat i sense creure's el que ha passat. El company sentimental de Mónica, nascut a Andalusia i que feia de vigilant privat a Menorca, l'havia coneguda en una xarxa social d'internet ara fa tres anys. Per març de 2008, la jove gallega, nascuda a Noia (la Corunya), es va traslladar a Menorca per anar a viure amb el seu ciberamic i va deixar el petit amb el pare biològic, a Galícia. Després, se n'hi anà per prendre'l al progenitor i el lliurà als padrins materns. L'1 de juliol de 2008 César, el nin de nou anys, arribà a Maó per passar deu dies amb la mare. "Jo vaig conèixer l'infant en aquesta època, però Mónica m'assegurà que era el seu nebot i que estaria uns dies a casa. No vaig saber mai que no era el seu fill", va explicar ahir el vigilant privat.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc