Guanyen els panxa-roges
La dotzena edició de la festa Panxa-roja de Campos fou de les més emocionants i llargues dels darrers anys. La lluita pel relleu en el poder entre els quintos d'enguany, nascuts l'any 1992, i els de l'any que ve, que fan els desset anys el 2010, fou llarga i plena d'obstacles.
Creuar Campos en cotxe: una trajectòria gens fàcil, plena de caos i dificultats
En arribar l'estiu, el poble de Campos es converteix en un encreuament de camins per a molts ciutadans per acudir a la platja. El nucli urbà absorbeix els vehicles procedents de Palma, Porreres i Felanitx que es dirigeixen o bé a Santanyí, a la Ràpita o a la Colònia de Sant Jordi i les Salines. Per això, especialment els caps de setmana, travessar Campos es converteix en una tasca difícil i complicada. El passeig per l'interior del poble o el semàfor instal·lat a la sortida cap a la Ràpita, el Trenc i les Covetes són dos dels punts més complicats i molestos a l'hora de creuar-lo. L'actual equip de govern de l'Ajuntament de Campos, a l'inici d'aquesta legislatura, firmà un conveni amb el Consell per intercanviar els carrers que pertanyien a la institució insular, ja que són considerades carreteres les travessies per les rondes que l'Ajuntament havia obert. Així, les rondres de circumval·lació passaven a convertir-se en carreteres. Una de les queixes que s'han comunicat des de l'Executiu al departament de carreteres fa referència que molts, o la majoria, dels indicadors insisteixen a desviar tots els vehicles que es dirigeixen a la Ràpita per la mateixa zona, vinguin d'on vinguin, la qual cosa provoca el caos en arribar al semàfor.
Les Covetes, estibat de vehicles
Centenars i centenars de vehicles peregrinaren ahir, com cada dia i especialment els caps de setmanes, cap al nucli costaner de les Covetes, a Campos. Llargues coes, crits, cotxes que, cansats d'esperar, decidien girar i encara complicaven més la situació; en definitiva, un caos davant el qual els policies locals del municipi es veuen impotents per la gran quantitat de gent i cotxes que van a nedar a les platges de les Covetes, el Trenc i el Freu.
Un atracador assalta un banc a Campos
Mal dia per atracar un banc a Mallorca. Amb l'Illa farcida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, un atracador tingué la valentia ahir d'assaltar un banc a Campos amb una pistola. Fugí amb devers 12.000 euros de botí. A l'enorme dispositiu de recerca que s'organitzà hi participà, fins i tot, un helicòpter. Quan faltaven deu minuts per les dues de l'horabaixa, aproximadament, un individu alt, d'uns 20 anys i que vestia de negre entrà a la sucursal de la Banca March de Campos i els va mostrar una pistola. Amenaçà els empleats i els exigí, bastant nerviós, que li entregassin tots els doblers de la caixa. Oficialment no ha trascendit la quantitat exacta que hi robà, però fonts policials apuntaren que es tractava d'uns 12.000 euros. Després d'obtenir el botí, el jove sortí al carrer caminant i es creuà amb alguns veïnats, que no repararen en ell perquè es comportà amb absoluta normalitat. A partir d'aquí se li perd la pista. Quan la Policia Local de Campos i la Guardia Civil tingueren notícies del que havia succeït es muntà un espectacular operatiu de seguretat que mobilitzà la Policia Judicial, el subsector de Trànsit de la Guàrdia Civil, patrulles i l'helicòpter.
Presó provisional incondicional per a l'home que esquarterà María Elena Salcedo
El jutje d'instrucció número 3 de Palma ha acordat avui presó provisional incondicional per un delicte d'assassinat per a Luis Rodrigo Q.Q., l'home d'origen equatorià que ha confessat el crim de la dona boliviana María Elena Salcedo. El jutje acordà llibertat provisional amb càrrecs per als altres tres detinguts. La Policia Nacional creu que la dona trobada aquesta setmana esquarterada a Mallorca, la boliviana María Elena Salcedo, de 53 anys, va morir víctima de violència de gènere o en una discussió amb el seu agressor, l'equatorià Luis Rodrigo Q. Q., de 43 anys. El presumpte autor del crim ha reconegut la seva intervenció en els fets, però ha afirmat que la mort es va produir per una caiguda. L'assassí que matà una dona mostra a la Policia el lloc on l'esquarterà Troben a la Rapita el cadàver esquarterat d'una dona desapareguda
L'assassí que matà una dona mostra a la Policia el lloc on l'esquarterà
Luis Rodrigo, el detingut com l'autor material del crim de María Elena Salcedo Paredes, va confessar el brutal assassinat i ahir va indicar a la Policia el lloc on va amagar les restes trossejades de la dona, en un descampat de la Ràpita (Campos). El crim es va cometre el 30 de novembre passat en el pis del carrer de Sant Rafel, a Son Gotleu, on vivia Luis Rodrigo amb la seva esposa, Norma del Rocío, també detinguda per l'assassinat. Aquella nit es van citar els dos amics, que pel que sembla eren amants, aprofitant que la dona de Luis Rodrigo era de viatge a l'Equador. No queda molt clar el que va passar, però els agents pensen que la dona no volia mantenir relacions sexuals i l'home es va enfurismar.
La Guàrdia Civil i la Policia entren en un prostíbul de Campos i el clausuren
El cap de setmana passat agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Local de Campos, en una operació conjunta, entraren en un conegut prostíbul d'aquesta localitat i el clausuraren, ja que havia estat denunciat en distintes ocasions. Fonts municipals informaren que l'Ajuntament de Campos havia instruït diferents expedients contra el local, segons sembla relacionats amb el funcionament, sense llicència d'activitats. Divendres vespre, mitja dotzena de policies locals, amb el suport d'un nombre similar de guàrdies civils, accedí al negoci, ubicat a la carretera de Campos, i en procediren al tancament cautelar.
Mor atropellada una dona a Campos
Una dona d'uns 60 anys d'edat ha mort a primera hora d'aquest matí en el municipi mallorquí de Campos, després de ser atropellada per un automòbil en una rotonda de la localitat.
El PP de Campos batalla per aclarir les “infraccions” del ple
Continua el rebombori en relació amb el ple en què es contituí el Consistori campaner i en el qual Joan Juan (Campos pel Canvi) fou proclamat batle amb els vots dels regidors propis i amb el suport inesperat de +Acció. Aquest fet provocà que l'edil de CpC, Guillem Vidal, volgués retirar el seu vot. El candidat del PP, Sebastià Sagreras, acompanyat del misser Joan Alemany, presentà ahir a la Junta Electoral de la zona de Manacor un contenciós administrariu per via preferencial i sumària, amb l'objectiu que arribi a la Sala Contenciosa Administrativa. Amb aquest recurs, el PP es pronuncia contra l'acord plenari de constitució del Consistori, "per haver vulnerat la sobirania del poble", com també per les sospites d'"infraccions" que potser es cometeren durant la sessió, segons els conservadors. De fet, ja avisaren dissabte que posarien els fets en mans dels seus serveis jurídics, que han revisat les imatges del controvertit ple. D'altra banda, el secretari d'Organització dels socialistes de Mallorca, Miquel Àngel Coll, expressà que "després de les protestes del Partit Popular per la designació de Joan Juan com a primer edil del poble, s'ha de recordar que el vertader cop d'estat no s'ha viscut a Campos, sinó a Alcúdia".
+Acció fa batle Juan (CpC) i el PP ho titlla de 'cop d'estat'
El ple de constitució de l'Ajuntament de Campos va seguir ahir un guió gairebé de ficció al qual s'afegí la tensió i la indignació en una sala de plens estibada de simpatitzants dels partits i veïnats del poble. Com ja passà fa quatre anys, fins al darrer minut els campaners no van conèixer els detalls de les aliances ni de les "jugades polítiques", ja que estava enlaire la reedició del pacte CpC i +Acció, una hipotètica entesa entre +Acció i el PP o un govern en minoria dels populars.
Molts polítics a Campos per pastar la sobrassada
Cada quatre anys les fires són un bon escenari perquè els polítics s'hi exhibeixin poc abans de les eleccions, i així quedà ben demostrat ahir a Campos. Amb motiu de la tradicional Fira d'octubre, l'única juntament amb el Dijous Bo que té lloc entre setmana, una munió de dirigents acudiren a fer el recorregut pels carrers de Campos, encapçalats pel batle Joan Juan, de Campos pel Canvi. Entre la trentena d'autoritats que desfilaren hi havia la presidenta del Consell, Francina Armengol; la presidenta del Parlament, Aina Rado; el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero; els consellers insulars Joan Font, Miquel Rosselló i la campanera Bel Oliver; la cúpula del PSM, encapçalada per Biel Barceló i Joana Lluïsa Mascaró, absents altres anys i d'Unió Mallorquina, després del temporal, sols hi acudí, mig despistat, el batle de ses Salines, Bartomeu Lladonet. En definitiva, tot un reguitzell d'autoritats que es veia des de ben enfora darrere una colla de xeremiers ben avinguts. Alguns veïns quan veien l'estol feien mitja broma dient "agafau fort la cartera que vénen els polítics", una frase que com reconeixien els polítics ja comença a ser habitual per les fires.
+ Acció ja és oficial
La nova formació dels exmilitants d'Unió Mallorquina de Campos ja s'ha fet oficial. +Acció és el nom elegit perl partit d'arrel campanera que pretén lligar caps arreu de l'Illa. Les sigles són A+A o el que és el mateix Acció + Acción. La formació, amb seu a Campos, té com a president Miquel Àngel Llinàs Valls, l'exlíder d'UM d'aquest municipi. El partit, que té com a cap més visible l'exbatle de Campos per UM i actual tinent de batle, Guillem Ginard, té el nom oficialitzat d'ençà de dia tres de desembre passat. En el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, l'àmbit territorial de la nova formació li dóna una envergadura autonòmica de les Illes Balears. A més, s'hi assenyala que +A podrà emprar la seva denominació oficial Acció + Acción, seguida de la preposició "per" i el nom del lloc geogràfic al qual vulgui referir-se; per exemple, Acció per Mallorca, Acció per la Ràpita, etc. El partit polític també podrà emprar els articles el, la, els, les o pels i pel i el nom del sect
Indignació a Campos: Turisme suspèn el conveni amb inversions per 1,8 milions d'euros
El ple de l'Ajuntament de Campos ha decidit per unanimitat facultar el batle, Joan Juan, per posar un recurs de reposició contra la cancel·lació del conveni signat entre el Consistori mateix i la Conselleria de Turisme, mitjançant l'Inestur, i que suposava l'arribada d'una inversió de 1.850.000 euros entre els anys 2010 i 2013. Així s'acordà en el ple del passat dijous a vespre, en el qual el primer edil donà a conèixer la decisió presa per Turisme i que "nosaltres ja sospitàvem, perquè havíem demanat un parell de vegades pel conveni i la Conselleria no deia res sobre la reunió de la comissió de seguiment. Haguérem de ser nosaltres, l'Ajuntament, els qui convocàssim aquell encontre", declarà Juan.
Retiren el darrer escut franquista de Campos
A primera hora d'ahir al matí els operaris procediren a eliminar l'antiga placa franquista de la façana de l'església parroquial de SantJulià de Campos. Una iniciativa engegada per l'actual equip de govern municipal tot just entrar a la Sala. Com recordava el batle de Campos, Joan Juan, la d'ahir fou la darrera passa del procés. "Primer vam decidir què s'hi posava, i trobarem que l'escut de Campos era l'apropiat. La parròquia ho considerà oportú, i s'hi avingué". Les peticions en el sentit que es retiràs aquest escut ja venien de lluny. El PSM, a l'oposició, n'havia demanat algun cop l'eliminació, però l'equip de govern del PP s'excusava dient que era titularitat de l'Església. Ja fa anys, s'eliminà el llistat dels caídos per posar en el seu lloc una placa que recordava totes les víctimes de la dictadura franquista.
L'Acampallengua espera reunir 14.000 persones a Campos
Dissabte i diumenge el poble de Campos viurà un esdeveniment d'aquells que reforcen la identitat d'un poble i remarca que "els joves es preocupen, tenen objectius i s'impliquen en la defensa de la llengua", com bé assenyalà Joan Font, conseller insular de Cultura. Desenes d'activitats, concerts, xerrades i, per primer cop, crèdits de lliure configuració per a la UIB en una de les activitats seran els protagonistes de l'Acampallengua, que "entre tots els actes prevists pretén aconseguir la visita d'unes 14.000 persones, la xifra que assolírem a sa Pobla", explicà la portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, Carme Sánchez.
Els joves demanen als polítics “seny” per a la llengua
La veu dels joves s'alçà ben clara, i uniren el seu crit per demanar que "els polítics d'aquesta terra deixin de fer demagògia i partidisme amb el català. El català és la llengua de Mallorca, una llengua que, tot i ser la pròpia de l'Illa, es troba en una situació de desavantatge i que cal protegir i fomentar. Per això demanam que, d'una vegada, es deixi de fer partidisme amb el català i que es reconegui per part de tots els partits polítics la indiscutible unitat de la llengua catalana". Aquesta fou una de les conclusions i reivindicacions de l'assemblea dels joves duta a terme a Campos.
75 anys de l'escola Joan Veny i Clar
Era el 5 de desembre de 1935 quan s'inaugurà l'actual edifici de "ses escoles", l'Escola Graduada de nins i nines de Campos. De llavors ençà, milers de veïns s'han format sota el mestratge de diferents professors que han abocat els seus coneixements als infants. Ara, amb el nom del campaner il·lustre Joan Veny i Clar, l'escola compleix el 75è aniversari. Els inicis del grup escolar, com els de molts pobles de Mallorca, cal cercar-los en la República. Però els esdeveniments precipitaren que un dels seus primers usos fos per a quarter del tercer batalló de soldats; era el 1936. Després de la Guerra Civil, sols el primer edifici fou utilitzat per a usos educatius. Més endavant, en els anys setanta, els nins i les nines s'ajuntaren i per primer cop acudiren a escola plegats. Una darrera fita per al centre fou el 1988, quan l'immoble rebé el nom actual de Joan Veny i Clar. Aquests dies, el casal de Can Pere Ignasi ha acollit una exposició sobre la història del centre escolar, records d'un temps passat, ple d'amics i estudis que han anat formant el que són avui els campaners: el seu pas per les escoles els ha fet grans i els ha donat la vida.
Campos pagarà més de 600.000 euros per una mala expropiació
El Jurat Provincial d'Expropiació de les Illes Balears ha condemnat l'Ajuntament de Campos a pagar 600.220,37 euros en concepte d'indemnització, a causa de les expropiacions efectuades per a la construcció de la ronda estació del poble.
Els xibius de Campos, al marge de la crisi econòmica
L'Ajuntament de Campos ha fet les adjudicacions provisionals dels deu lots de xibius i gandules de les seves platges per a l'estiu. Ara, a l'espera de la consessió definitiva, la Sala ha adjudicat la majoria de lots per sobre del preu de sortida proposat, unes xifres que podrien fer fregar els quatre milions d'euros.
Un poble de cinema
El amor de Carlota és el títol de la pel·lícula que es roda durant aquests mesos al municipi mallorquí de Campos. L'encarregat de dirigir-la és José Antonio García Montes, un asturià que fa més de 25 anys que viu en aquesta localitat -que, a més de ser el lloc que l'acollí, s'ha convertit ara en el plató cinematogràfic d'aquest projecte. L'ajudant de direcció és el seu fill, José María García Sancho. Fins aquí, res no es diferencia de qualsevol altre rodatge que es pugui enllestir a Mallorca. Tanmateix, les peculiaritats comencen ben aviat, ja que el pressupost d'aquesta pel·lícula és de zero euros. Què serien capaços de fer a Hollywood amb aquesta significativa quantitat de doblers? Idò podrien prendre exemple de Campos. Molta gent del poble s'ha implicat desinteresadament en la història. Basta dir que l'equip tècnic està format per aproximadament 200 persones. Al càsting s'hi presentaren uns 800 candidats. I això que tothom sabia quin seria el sou de les estrelles del film: zero euros. La pregunta que s'ha de formular aquí és: per què una família d'asturians decideix rodar una pel·lícula sense doblers a Campos.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent