La previsió de pèrdues, una nova causa d'acomiadament
La caiguda de beneficis i la previsió de pèrdues es preveuran com a noves causes d'acomiadament. La Comissió de Treball i Immigració del Congrés dels Diputats aprovà amb els vots a favor del PSOE, enfront del rebuig del PP, ERC-IU-ICV i el BNG i les abstencions de CiU i el PNB, el dictamen del projecte de llei de reforma laboral.
CiU presentarà esmena a la totalitat dels Pressuposts Generals de l'Estat
CiU ha anunciat avui que presentarà una esmena a la totalitat als pressuposts generals de l'Estat per a 2011 perquè "difícilment" no es complirà l'objectiu de creixement de l'economia i "no generaran ocupació". El diputat de CiU Pere Macías ha assegurat, en roda de premsa, que els pressuposts són "un aparador de cara a la galeria" i "no són creïbles", mentre tampoc generen confiança.
La crida al vot útil marca l'inici de la campanya electoral a Catalunya
Els partits catalans han iniciat avui la campanya electoral de les autonòmiques del 28 de novembre amb apel·lacions al vot útil i decisiu per a governar una Catalunya sense aliances polítiques, i que serveixi així per a un canvi. El president de CiU, Artur Mas, ha demanat aquest vot útil i en concret el dels que desitgen un «canvi» al capdavant de la Generalitat, per a formar un Govern «fort» que no hagi de «mendigar pactes». Per la seva banda, el president català i candidat del PSC, José Montilla, ha demanat confiança per a demostrar el que podria fer si obtingués una majoria sòlida per a governar en solitari, en un acte en el que ha estat acompanyat pel president balear Francesc Antich.
CiU guanyaria els comicis, a 9 escons d'assolir la majoria
L'estimació de vot del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pronostica que CiU guanyaria les eleccions autonòmiques i aconseguiria 59 escons, 11 més que ara, mentre que la suma dels tres partits del tripartit aconseguiria 60 escons com a màxim. Quant a la valoració dels aspirants a la Generalitat, Artur Mas, el candidat de CiU, és l'únic que aprova (5,33 punts) i un 31% dels enquestats vol que ell sigui el pròxim president de la Generalitat, davant el 17,5% que aposta per Montilla. El descens més fort l'experimenta ERC, que baixaria de 5 a 6 escons.
Mas estén la mà a la resta de partits per sortir de la crisi
CiU va per feina. El futur president de la Generalitat, Artur Mas, anuncià ahir que avui mateix iniciarà una ronda de contactes amb els líders de la resta de partits, per ordre de representació, per explorar acords de col·laboració en matèria econòmica i educativa, les seves dues prioritats. En la primera executiva de CiU després de les eleccions catalanes, i acompanyat pel secretari general de la formació, Josep Antoni Duran i Lleida, Mas descartà que en aquesta primera ronda exploratòria s'assoleixin "acords concrets" sobre la seva investidura com a president de la Generalitat ni sobre la proclamació de la socialcristiana Núria de Gispert com a nova presidenta del Parlament, sinó que la seva intenció és temptejar col·laboracions futures per reunir forces davant del que ha definit com una "causa comuna: aixecar Catalunya". En els pròxims dies, a més, CiU designarà un equip de negociació que abordarà les qüestions més relacionades amb la constitució del Parlament i la investidura de Mas. Mas queda a 6 escons de la majoria absoluta Antoni Pastor creu que els resultats a Catalunya marquen el fracàs socialista Antich creu que les eleccions de Catalunya no són extrapolables a les Balears Montilla abandona l'escó Joan Puigcercós: "Hem perdut la confiança de milers de ciutadans" Joan Laporta: "Es demostra la força de l'independentisme" Puja la participació: Un 3 % de votants més que el 2006
Duran no serà el “conseller en cap” i continuarà a Madrid
El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha decidit, al costat del president de CiU, Artur Mas, continuar com a portaveu de la coalició catalana al Congrés i no entrar en el Govern com a "conseller en cap", tot i que assumirà funcions de política exterior i autogovern vinculades a la Generalitat. Mas i Duran comparegueren ahir, després d'haver-se reunit durant una hora a la seu de Convergència a Barcelona, per oficialitzar la decisió que l'actual portaveu de CiU a les Corts continuï exercint d'"home fort" de la federació nacionalista a Madrid.
Rebuig general a la llei Sinde
La comissió d'Economia del Congrés rebutjà ahir vespre l'anomenada llei Sinde, que permetria el tancament o bloqueig de pàgines web de descàrregues per ordre judicial. La norma fou descartada per 20 vots en contra de tots els grups polítics, i 18 a favor, només de PSOE. Val a dir que els socialistes negociaren fins al darrer moment, primer amb el PBN i CiU, i en darrer terme amb el PP, tot i que no n'aconseguiren l'aprovació. Més de vuit hores després de ser debatuda en la comissió, la dispoció final segona de la llei d'economia sostenible, també coneguda com a llei Sinde, fou rebutjada amb els vots de PP, CiU, PNB, CC i ERC-ICV, després que es retardàs la votació fins en tres ocasions. Una vegada finalitzada, els diputats començaren a fer mamballetes pel resultat. Ja durant el debat del matí, tots els grups parlamentaris manifestaren el seu desacord amb la llei que inclou la creació d'una comissió de propietat intel·lectual, que dependria del Ministeri de Cultura, i que seria l'encarregada d'examinar les denúncies presentades i remetre-les a l'Audiència Nacional, que en un termini de 4 dies decidiria si feia tancar o no la web.
Mas desitja la “plenitud nacional” catalana en la presa de possessió
Duran i Lleida, Artur Mas i la seva esposa, i l'ex president i mentor polític de Mas, Jordi Pujol. Artur Mas va prendre ahir possessió del càrrec en un acte solemne en el qual prometé "plena fidelitat al poble de Catalunya" i desitjà la "plenitud nacional" catalana, tot i que ressaltà que no és una feina per a impacients, sinó una missió que s'ha de complir a llarg termini, ja que ara la prioritat és lluitar contra la crisi. El president sortint, José Montilla, dirigí les darreres paraules en el càrrec ressaltant que vol una Catalunya més preocupada pel "fer" que pel "ser". Citant un fragment de l'obra Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, Montilla recalcà que dedicarà tots els seus esforços i energies a fer de Catalunya un "país més preocupat per la consistència que per l'essència".
Els partits de Catalunya, llevat del PP, consideren un atac el tancament del senyal
CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i SI han coincidit aquest divendres a considerar un atemptat contra la llengua catalana el cessament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana, després que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) hagi apagat els últims repetidors que donaven el senyal al·legant que no pot afrontar les multes que li imposa el govern de Francisco Camps. Així ho ha considerat el president del grup parlamentari de CiU al Parlament, Oriol Pujol, que ha lamentat «l'atac sistemàtic contra la llengua catalana» per part del PP que suposa, segons la seva opinió, el cessament de les emissions.
CiU anima Convergència per assolir la “gran capacitat d'acció” que té Coalició Canària
El portaveu adjunt de CIU en el Congrés dels Diputats, Pere Macias, espera que Convergència per les Illes (antiga UM) arribi a tenir la "gran capacitat d'acció" que té Coalició Canària (CC) a la Cambra Baixa, on compta amb dos diputats que, segons el seu parer, realitzen un "treball extraordinari, bona part del qual beneficia també els ciutadans de les Balears, com les taxes de navegació aèries pactades en els Pressuposts Generals de l'Estat."
Forada la proposta per la independència
Els 62 diputats de CiU impediren ahir, amb la seva abstenció, que prosperàs la proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya, en un debat al Parlament sense la presència del president català, Artur Mas, que només ha aparegut per l'hemicicle en el moment de la votació. Només tres dies després que nombrosos dirigents de CiU, inclòs el mateix Mas, es pronunciassin a favor de la independència en la consulta de Barcelona, ahir els seus diputats no secundaren a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Amb l'argument que la independència no forma part del seu programa electoral i no reuneix la majoria social necessària per no dividir el país, CiU va permetre, amb la seva abstenció, que guanyassin les esmenes a la totalitat de PSC, PPC i Ciutadans. El diputat de SI Toni Strubell fou l'encarregat de defensar des del faristol del Parlament la proposta, que planteja negociar la declaració d'independència amb la comunitat internacional i que la cambra catalana pugui proclamar-la per majoria absoluta.
CiU es pronunciarà sobre una moció de censura per forçar les generals si el PP la presenta
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, ha afirmat aquest dilluns que només es pronunciarà sobre una moció de censura per forçar unes eleccions generals anticipades en el cas que el PP la presenti, i ha recordat que la federació ha defensat que ja haurien d'haver-se celebrat en el primer trimestre.
CiU no garanteix el seu suport a ZP 'fins al final'
El líder de CiU en el Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, afirmà ahir que el seu grup té la predisposició de donar suport a les mesures que siguin necessàries per superar la crisi econòmica, però que això no suposa que "estigui disposat a fer costat al Govern fins al final de la legislatura". El portaveu de CiU al Congrés subratllà que tenen la intenció de col·laborar per superar la crisi, però això no suposa un suport total al Govern.
L'exdirector de Planificació Territorial justifica 244.000 € com a “honoraris”
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón interrogà ahir cinc dels onze nous imputats en la trama de corrupció urbanística destapada per l'operació Pretòria. Per cap d'ells Garzón decretà mesura de presó. Entre aquests, prestaren declaració al llarg de l'horabaixa l'exdirector del Pla Metropolità de Barcelona i exdirector de Planificació Territorial del Govern entre 1996 i 2004, Genís Carbó, imputat per un delicte de suborn. Carbó assegurà que el pagament de 244.000 euros que rebé en una de les operacions urbanístiques investigades corresponia als seus "honoraris professionals". Després de Carbó, fou el torn de l'empresari Manuel Varela, imputat per ser l'administrador solidari de la societat Niesma, que es beneficià d'una operació urbanística amb un cost de 13 milions d'euros per l'Ajuntament de Santa Coloma. A Varela el deixà Garzón en llibertat amb càrrecs i sense mesures cautelars, de la mateixa manera que a l'arquitecte municipal de Santa Coloma Lluís Falcón, el darrer en prestar declaració. A Falcón li imputen associació il·lícita, frau i cobraments il·legals.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem