L’Audiència cita Mas pel setge al Parlament
El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha citat a declarar com a perjudicats el president de la Generalitat, Artur Mas, i 10 diputats per la persecució que sofriren el 15 de juny passat a l'hora d'entrar en el Parlament, quan un grup d'indignats protestava a l'entrada de la Cambra catalana. Així ho ha acordat el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 d'aquest tribunal en una interlocutòria notificada ahir en què cita els onze diputats per als pròxims dies 13, 14 i 15 de desembre i dóna la possibilitat a Mas que acudeixi a declarar a la seu de l'Audiència Nacional o se li prengui declaració al seu domicili o despatx o ho faci per escrit.
Artur Mas: “Catalunya vol més autogovern perquè estima la llibertat”
El president de la Generalitat, Artur Mas, defensà en el seu primer missatge de Cap d'Any com a president de la Generalitat la voluntat de Catalunya d'aspirar a quotes més grans d'autogovern perquè "estima la llibertat", a més de reivindicar un tracte fiscal més just i un respecte per la identitat catalana. En el seu discurs, Mas recuperà la tradició d'enregistrar-lo al Palau de la Generalitat, en concret al saló de la Mare de Déu de Montserrat, que presideix Sant Jordi, perquè és un dels "símbols principals" de l'autogovern.
El PP demana a Mas aparcar per ara el concert econòmic
El virtual president de la Generalitat, Artur Mas continua ahir amb la seva ronda de contactes amb vista a la investidura on previsiblement serà elegit amb el president de la Generalitat. Sobre les reunions mantingudes ahir, CiU ja coneix les exigències del PP: aparcar la seva reivindicació sobre el concert econòmic i centrar-se a presentar solucions per sortir de la crisi econòmica. La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, manifestà que durant la reunió no s'ha abordat el posicionament dels populars en el debat d'investidura, ja que els populars volen esperar el discurs de Mas al Parlament abans de decidir si se n'abstenen o voten en contra. Mas i Camacho ja han fixat entre les seves prioritats suprimir l'impost de successions i donacions i una reducció de l'Administració, amb mesures com la reducció de les conselleries a 11. Camacho demanà al candidat de CiU que el primer ple després de la seva investidura com a president sigui un monogràfic sobre la crisi per cercar solucions conjuntes a la situació econòmica.
“No em sent salvador: em sent un servidor”
No em sent salvador d'aquest país: me'n sent un servidor". Aquestes foren les primeres paraules d'Artur Mas com a president de la Generalitat. El líder de CiU fou ahir investit president gràcies als 62 vots dels convergents i a l'abstenció dels 28 dipuats del PSC. En contra, hi va votar la resta de partits polítics: el PP (18), ICV-EUiA (10), ERC (10), SI (4) i, finalment, C's (3). Després d'un gran aplaudiment de l'hemicicle en conèixer el resultat de la votació, Mas saludà en primer lloc Montilla i es va dirigir al faristol per pronunciar un discurs breu però emotiu. Deixà clar que se sent un servidor i no un salvador de Catalunya.
Mas, tombat en primera volta
Tal com estava previst, Artur Mas haurà d'esperar fins demà dijous per convertir-se en president de Catalunya. El gran triomfador de les passades eleccions catalanes no aconseguí ser investit president en la primera ronda. Al líder català li van faltar sis diputats per assolir-ho. Cap altre grup no li va donar suport, per la qual cosa els 62 diputats de CiU van ser insuficients. El reglament del Parlament català estableix un mínim de 48 hores per fer una nova votació, que s'efectuarà demà. En aquesta segona votació, Mas ha de guanyar per majoria simple. Per aconseguir-ho, almenys onze parlamentaris no han de votar en contra seva.
Mas no aconsegueix seduir PSC i PP en el debat d'investidura
El candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, va festejar ahir el PP i sobretot el PSC perquè li facilitin la investidura, però tant socialistes com populars van evitar comprometre's a ajudar-lo i van rebutjar la seva idea d'iniciar una "transició nacional" i aconseguir un pacte fiscal. La primera jornada del debat d'investidura al Parlament català va acabar, com s'esperava, sense que cap grup parlamentari garantís a Mas el seu suport perquè pugui ser investit president de la Generalitat avui mateix en primera votació, amb la necessària majoria absoluta, és a dir sumant almenys sis escons més als 62 que té CiU. No està clar encara quins grups es poden prestar a abstenir-se en segona votació, dijous, per permetre al líder de CiU ser investit per majoria simple, ja que els socialistes han endurit la seva actitud dels darrers dies, si bé el PP, aparentment més flexible, sí que féu una aproximació genèrica a CiU, a qui estén la mà si suavitza les arestes més nacionalistes. Després del discurs matutí d'hora i quart en el qual procurà no excedir-se en les crítiques directes al Tripartit per no encalentir l'ànim de la bancada socialista, Mas multiplicà les seves bones maneres cap al PSC en el debat que a l'horabaixa va mantenir amb el president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal.
Mas estén ponts al PSC i a la resta de partits
El líder de CiU, Artur Mas, i el conseller de Política Territorial i futur líder del Grup Parlamentari Socialista, Joaquim Nadal, certificaren ahir que la federació i el PSC es poden posar d'acord en les grans qüestions, els "temes de país", declarà Nadal. Mas i Nadal es reuniren al Parlament, en el primer dels contactes que ha iniciat el virtual president de la Generalitat amb tots els líders polítics per cerciorar-se del suport de què disposa amb vista a la seva investidura i de la predisposició dels grups a pactar amb CiU durant la legislatura. Després que dilluns Mas apel·làs a la resta de partits catalans perquè s'esforcin a col·laborar amb el Govern per treure Catalunya de la crisi, Nadal ha descartat una oposició merament destructiva.
Mas estén la mà a la resta de partits per sortir de la crisi
CiU va per feina. El futur president de la Generalitat, Artur Mas, anuncià ahir que avui mateix iniciarà una ronda de contactes amb els líders de la resta de partits, per ordre de representació, per explorar acords de col·laboració en matèria econòmica i educativa, les seves dues prioritats. En la primera executiva de CiU després de les eleccions catalanes, i acompanyat pel secretari general de la formació, Josep Antoni Duran i Lleida, Mas descartà que en aquesta primera ronda exploratòria s'assoleixin "acords concrets" sobre la seva investidura com a president de la Generalitat ni sobre la proclamació de la socialcristiana Núria de Gispert com a nova presidenta del Parlament, sinó que la seva intenció és temptejar col·laboracions futures per reunir forces davant del que ha definit com una "causa comuna: aixecar Catalunya". En els pròxims dies, a més, CiU designarà un equip de negociació que abordarà les qüestions més relacionades amb la constitució del Parlament i la investidura de Mas. Mas queda a 6 escons de la majoria absoluta Antoni Pastor creu que els resultats a Catalunya marquen el fracàs socialista Antich creu que les eleccions de Catalunya no són extrapolables a les Balears Montilla abandona l'escó Joan Puigcercós: "Hem perdut la confiança de milers de ciutadans" Joan Laporta: "Es demostra la força de l'independentisme" Puja la participació: Un 3 % de votants més que el 2006
L'hora del cara a cara
El cara a cara entre el candidat socialista a la presidència a la Generalitat, José Montilla, i l'aspirant de CiU, Artur Mas, serà emès finalment avui, a les 22.30 hores, en directe per TV3. Els blocs del debat versaran sobre "crisi i política econòmica" (l'iniciarà Mas), "relacions Catalunya-Espanya" (l'arrencarà Montilla), "polítiques socials" (el començarà Mas) i "política de pactes" (Montilla serà el primer a parlar-ne). El debat electoral entre ambdós líders ha provocat immediatament el rebuig de la resta de candidats als comicis i tant PP com ERC presentaren una queixa davant la Junta Electoral Central. Concretament el PP, presentà un recurs previ davant la Junta per evitar el debat, al·legant que no es respecta la pluralitat que ha de garantir la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, que s'ha de compensar la resta de candidats, i que el debat a dos s'ha d'anunciar amb 5 dies d'antelació. Concretament el PP, presentà un recurs previ davant la Junta per evitar el debat, al·legant que no es respecta la pluralitat que ha de garantir la Corporació catalana de mitjans audiovisuals, que s'ha de compensar la resta de candidats, i que el debat a dos s'ha d'anunciar amb 5 dies d'antelació.
Mas adverteix d'un “punt sense retorn” en les relacions amb l'Estat
El president de la Generalitat, Artur Mas, advertí ahir que les relacions entre Catalunya i Espanya s'instal·larien en un "punt sense retorn", si el Govern central els prohibís emetre més deute. "Espero que no arribarem a aquest punt, perquè seria un punt sense retorn", alertà en declaracions a Catalunya Ràdio. I destacà que l'Estat ha de facilitar-los una sortida perquè, si Catalunya no sortís endavant, afectaria la resta d'Espanya. Malgrat admetre que l'Estat espanyol és qui té la paella pel mànec, Mas li va reclamar que compleixi amb els compromisos signats amb Catalunya perquè, en cas contrari, va advertir que la Generalitat té "mecanismes per actuar dins i fora d'Espanya" per explicar-se. Segons Mas, l'Estat no pot incomplir les seves obligacions, després de reivindicar que Catalunya, com a mínim, ha d'ingressar el mateix que el 2010, fent referència als 1.000 milions d'euros del Fons de Competitivitat que el Govern es resisteix a pagar a la Generalitat enguany. "Als doblers del 2011 diuen que no, perquè si els paga l'Estat tindrà un dèficit que no es pot permetre. És a dir, que per quedar bé ells, t'ho endossen a tu i després fan el discurs que és culpa de les autonomies", criticà.
Mas insta a “rearmar-se” de manera jurídica contra els atacs a l'autogovern català
Artur Mas demana plantar cara per defensar Catalunya. El president de la Generalitat instà ahir a "rearmar-se" de manera jurídica per combatre els intents de laminar l'autogovern català, després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, i també per plantejar reptes com els del pacte fiscal i el concert econòmic.
ZP permetrà a Catalunya tornar a emetre deute públic
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anuncià ahir que el Govern autoritzarà en els pròxims dies o setmanes operacions d'endeutament a la comunitat i que es desbloquejaran les inversions pendents en infraestructures, que assoleixen els 759 milions d'euros. En roda de premsa després de reunir-se durant dues hores i mitja a la Moncloa amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, Mas va dir que part de les operacions de deute a llarg termini es produiran fins i tot abans de l'aprovació del pla d'estabilitat del Govern català, que suposarà una reducció del 10% de la despesa pública.
El Govern es planteja suprimir la paga extra de Nadal als alts càrrecs
Les mesures d'austeritat de les administracions autonòmiques no s'aturen i cada vegada hi ha més retallades. El president català, Artur Mas, anuncià ahir que enguany, com a signe de contenció, els membres del seu Govern i els alts càrrecs de la Generalitat quedaran sense la paga extra de Nadal "sencera". L'Executiu de Mas, però, podria no ser l'únic que queda sense la paga extra de Nadal. Aquesta és una de les mesures que té sobre la taula el Govern balear de José Ramón Bauzá. Per part de l'Executiu del Principat, fonts de Presidència explicaren que aquesta proposta, que afectarà 350 alts càrrecs de la Generalitat -president, consellers, secretaris generals, directors generals i directius d'empreses públiques- suposarà un estalvi simbòlic d'1,8 milions d'euros.
La immersió lingüística centra els actes de la Diada de Catalunya
Artur Mas amb altres membres del seu Govern participaren en els actes de la Diada catalana. Foto: Efe. Més de 5.000 persones assistiren ahir a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en la qual es reivindicà la immersió lingüística, mentre que el president, Artur Mas, va dir que ja veu en marxa la transició catalana. Abans, a primera hora del matí, partits i entitats havien duit a terme la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que per segon any consecutiu fou organitzat amb un blindatge policial que aïllà els polítics de les esbroncades d'altres anys dels més radicals.
Mas no pactarà amb el PP si “toquen els nassos” amb el català
Artur Mas, president de la Generalitat, defensà ahir el sistema d'immersió lingüística del català i llançà un avís al PP perquè faci "una passa enrere" en l'ofensiva contra la llengua, i es demanà indignat: "Per què als catalans ens han de tocar els nassos amb el nostre idioma?". En declaracions a RAC 1, Mas advertí el PP que és "un gravíssim error" enredar-se ara en un "conflicte innecessari des del punt de vista lingüístic entre el català i el castellà", perquè la "prioritat" és la lluita contra l'atur. "Encara són a temps de corregir-lo, de fer una passa enrere i de no convertir una cosa que no existeix al carrer en un problema estrictament polític", apuntà. Mas instà el PP a "prendre nota" que, pel Govern i per CiU, "hi ha unes línies vermelles" que no pensen traspassar, entre les quals es troba el model educatiu: "Segons quines coses vulgui fer el PP quan governi a Espanya, amb CiU i amb l'actual Govern de la Generalitat hi haurà poca cosa a fer. Hauran d'elegir". Tanmateix, no descartà cercar el suport del PP per aprovar els pròxims pressuposts de la Generalitat si l'esquerra "dóna l'esquena" a l'Executiu.
Mas avisa que la relació Catalunya - Espanya perilla
El president de la Generalitat, Artur Mas, va retreure ahir a PSOE i PP que "passin" de Catalunya en la reforma de la Constitució que han pactat i els advertí que "els convé escoltar" i atendre les esmenes de CiU, perquè altrament cada vegada més "anirà creixent la distància emocional entre Catalunya i Espanya". Mas va parlar per primer cop de la reforma pactada entre populars i socialistes després de mantenir una entrevista en el Palau de la Generalitat amb el viceprimer ministre del Govern suec, Jan Björklund. "Se'ns exclou. No se'ns estima. Passen de nosaltres", es lamentà Mas, qui tot i això no precisà quin serà el vot del grup de CiU al canvi constitucional que es planteja. Mas també culpà PP i PSOE d'aquest "allunyament" respecte de l'"esperit" a què donà lloc la Constitució de 1978 i lamentà el "canvi de rumb claríssim" dels grans partits espanyols davant l'actitud que mantenien fa 30 anys. El president català sosté que aquests partits plantegen "un empassa-t'ho" i afegí que no acceptarà que la Generalitat s'hagi de limitar a "obeir" aquestes consignes.
Felip Puig: “Actuaren com una guerrilla urbana”
Felip Puig, conseller d'Interior de la Generalitat, assegurà que, entre els indignats que dimecres agrediren els diputats a l'entrada al Parlamanent, hi havia "professionals de l'incident" que actuaren com una "guerrilla urbana" i que tenien unes "ganes ferotges" que desencadenàs "una batalla campal" amb els Mossos d'Esquadra. En una roda de premsa l'endemà dels incidents, Puig indicà que els Mossos no actuaren amb més duresa contra els avalotadors per evitar un "mal major". Passen a disposició judicial cinc dels detinguts pels incidents
Mas es reunirà amb Camps per parlar de la reciprocitat de les televisions
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assenyalat aquest dimecres que espera resoldre la reciprocitat d'emissions entre TV3 i RTVV d'acord amb el Govern valencià, i alhora ha dit apreciar «un cert sentit» que València reclami tenir els mateixos múltiplex de TDT que Catalunya.
Forada la proposta per la independència
Els 62 diputats de CiU impediren ahir, amb la seva abstenció, que prosperàs la proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya, en un debat al Parlament sense la presència del president català, Artur Mas, que només ha aparegut per l'hemicicle en el moment de la votació. Només tres dies després que nombrosos dirigents de CiU, inclòs el mateix Mas, es pronunciassin a favor de la independència en la consulta de Barcelona, ahir els seus diputats no secundaren a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Amb l'argument que la independència no forma part del seu programa electoral i no reuneix la majoria social necessària per no dividir el país, CiU va permetre, amb la seva abstenció, que guanyassin les esmenes a la totalitat de PSC, PPC i Ciutadans. El diputat de SI Toni Strubell fou l'encarregat de defensar des del faristol del Parlament la proposta, que planteja negociar la declaració d'independència amb la comunitat internacional i que la cambra catalana pugui proclamar-la per majoria absoluta.
Artur Mas reclama al Govern central que defensi l'oficialitat plena del català a la UE
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat al Govern central que defensi l'oficialitat plena del català a la Unió Europea perquè es tracta d'una llengua de l'Estat espanyol, i ha lamentat que «no sempre ho fa amb la convicció i amb l'energia amb la qual ho hauria de fer». «El que ens agradaria, és el nostre ideal i el nostre objectiu, és que el català sigui plenament oficial a Europa», ha ressaltat Mas en roda de premsa després de concloure la seva primera visita a Brussel·les com a president de la Generalitat.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán