Estabilitat pressupostària
Mas insistí que el seu Govern està "absolutament compromès" amb l'estabilitat pressupostària i que la practica "com qui més". Com a exemple d'això precisà que la llei catalana d'estabilitat pressupostària establirà l'equilibri en els comptes "abans" del que està previst en el pacte entre PP i PSOE. Amb tot, es queixà que PP i PSOE no hagin comptat amb CiU per afrontar aquesta reforma constitucional, sinó que hagin optat per anar "apartant" la federació nacionalista del pacte constitucional.
"Els convé fer cas de les esmenes de CiU i d'altres formacions catalanes que també formularan esmenes en sentits més o menys iguals. Si no ho fan, cada cop la distància de tot tipus, també l'emocional entre Catalunya i Espanya, anirà creixent. Cada vegada estarem més separats", alertà. El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, contestà ahir al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui dimecres apel·là a la responsabilitat de CiU per a la reforma de la Constitució, recriminant-li falta de compromís en la gestió de la crisi econòmica.
"Si Zapatero hagués estat responsable durant els seus tres anys i mig al capdavant del Govern, ara no necessitaríem cap reforma de la Constitució, perquè si ha arribat el PSOE on ha arribat és perquè Zapatero no ha exercit la seva responsabilitat davant de la crisi econòmica", asseverà Duran. Amb tot, el grup parlamentari català havia presentat en el registre del Congrés vuit esmenes a la proposició de reforma de la Constitució en les quals principalment s'advocava per respectar l'autonomia financera de les comunitats. Per part seva, els nacionalistes de Coalició Canària, socis pressupostaris del Govern, van anunciar el seu vot en contra de la reforma si el PSOE i el PP no accepten avui incloure a la Carta Magna més marge a les comunitats per saltar-se el límit de dèficit i el reconeixement de les condicions singulars de les Canàries, el seu caràcter d'arxipèlag i el seu règim fiscal propi.
Sis esmenes rebutjades
La mesa del Congrés rebutjà ahir tramitar sis de les 24 esmenes presentades a la reforma constitucional promoguda pel PSOE i el PP, entre les quals hi ha les presentades pel PNB i ERC per reconèixer el dret d'autodeterminació. També hi havia la del text alternatiu que havia plantejat IU-ICV, el qual inclou una menció a la república, i la proposta d'UPyD per abordar una reforma constitucional a fons que afectàs el sistema electoral i el repartiment de competències.
Amb caràcter general, l'òrgan de govern de la Cambra Baixa entén així que no havia d'acceptar la tramitació d'aquelles esmenes que afectassin el títol preliminar i la resta de parts de la Carta Magna, la modificació de les quals requereix engegar el procediment de reforma constitucional per la via de l'article 168, que exigeix anunci de reforma amb suport de dos terços de la Cambra, dissolució immediata de les Corts perquè un nou parlament la redacti i un referèndum posterior de ratificació per acabar el procés.
D'altra part, el diputat d'IU en el Congrés, Gaspar Llamazares, va dir ahir que, quan la mesa del Congrés rebutjàs la seva impugnació pel procediment accelerat de la reforma, recorreran en empara davant del Constitucional i en demanarà la paralització. Davant aquest escenari, Llamazares afirmà que la reforma justifica una vaga general. "Si hi ha una mesura que provoqui la vaga general, aquesta és el cop a la Constitució", apuntà.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Crec que en Mas ès infantil, encara necessita un pare o una mare. Ès hora de declarar la independència de Catalunya, se pogués haver fet o previst l'any 1978.
No cal avisar. Cal trencar, d´una vegada!